1. Cerca informació sobre el que és el Sector Terciari i els seus serveis. T'has de centrar en cercar el sector a la UE, a Espanya i a les Illes Balears.

Dels tres sectors econòmics, el terciari o de serveis ha estat el darrer a desenvolupar-se, però alhora és el que actualment ha adquirit més importància, sobretot als països rics, fins al punt que el seu valor és un indicador important per conèixer el grau de desenvolupament i el nivell de vida d'un país. Aquest sector inclou activitats tan diverses com ara l'educació, la sanitat, el comerç, el transport, el turisme, etc. que serveixen per millorar la qualitat de vida de les persones. En l'actualitat és pràcticament impossible viure al marge de l'activitat comercial. El comerç té una dimensió i una intensitat tan grans, que es desenvolupa a escala planetària i és un dels factors principals del desenvolupament econòmic mundial. La circulació de persones i de mercaderies necessita xarxes i mitjans de transport ràpids i segurs, que requereixen inversions importants. Als països rics, el turisme ha tingut un creixement espectacular. Això ha estat possible gràcies a la millora de les economies familiars, als beneficis socials i al desenvolupament dels transports.

  2. Quina és la diferència entre servei públic i servei privat.

L’interès per entendre quines són les diferències entre el sector públic i el privat radica, primordialment, en habilitar el traspàs de pràctiques de gestió d’un sector a l’altre. En la línia que defensa la nova gestió pública (new public management), el sector públic sembla adoptar pràctiques sovint atribuïdes al sector privat en pro d’una major eficiència. Això no obstant, aquesta afirmació hauria de compassar una aproximació d’ambdós sectors i reduir-ne les diferències. Tot i això, aquesta revisió de la literatura no ha trobat cap acostament entre els sectors. Això significa que l’adopció de pràctiques de gestió de l’empresa privada no ha estat implementada realment en les organitzacions públiques? Nosaltres creiem que no, que la verdadera raó és el disseny dels estudis que analitzen les diferències entre tots dos sectors. La immensa majoria dels estudis analitzats es basa en dades extretes de qüestionaris –molts dels quals provenen de països anglosaxons–, que no resulten prou acurats per determinar si les organitzacions han evolucionat ni com ho han fet. Per aquest motiu, pensem que calen altres dissenys, com les entrevistes en profunditat o els dissenys experimentals, per a avaluar l’evolució de les diferències entre tots dos sectors i, el que és més important, per entendre quines en són les implicacions pràctiques.