lunes, 21 de diciembre de 2015

 


SUBTILESES
Pluja que et deixondeix de matinada. 
Quin plaer!
Música per als sentits:
suau, subtil, fresca...
Sensacions brutals t'acaronen el pensament.
Sensacions meravelloses et bressolen amoixadorament  aquesta nit.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.













2. Tema del poema.
El so de la pluja i la seva "música"
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Pluja que et deixondeix de matinada.  11 c
Quin plaer! 3
Música per als sentits: 7 a
suau, subtil, fresca... 5 c
Sensacions brutals t'acaronen el pensament. 13 a
Sensacions meravelloses et bressolen amoixadorament  aquesta nit. 17 a

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: deixondir, subtil, acoronar, bressolar, amoixadorament.
deixondir;Fer sortir d'un estat d'ensopiment.
 subtil;D'una tenuïtat extrema.
  acaronar; Acariciar.
  bressolar; Bressar.
 amoixadorament;Amb amoixament, d'una manera amoixadora.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
La pluja suau et fa pensar, et fa relaxar-te i et fa pensar en coses positives moltes vegades.
 6. Opinió personal.
A vegades la pluja m'agrada molt perquè em fa relaxar-me  i veure les coses de una altre manera.




viernes, 4 de diciembre de 2015

TANCA ELS ULLS
 

Si em fas la protagonista dels teus somnis
et duré a la lluna, prendrem una bevenda,
i observarem el món com gira i gira sense retorn.
No caldran paraules, ni explicacions. 
No hi haurà retrets, ni complicacions. 
Només hi haurà estones de silenci 
per respectar, al màxim, aquest curiós entorn.
Ara... tanca els ulls,
pensa en mi,
i despertaràs lluny d'aquí, 
però a la meva vora.
Esper estar a l'altura quan sigui l'hora.
Antònia Lladonet
 
 
1. Explica el contingut d'aquest poema. 
 Xerra de l'amor.
 
2. A qui t'enduries a la lluna? 
Això és un secret 
 
3. Opinió personal.
Aquest poema m'ha agradat bastant, per el fet de que expressa amor i sentiment a una persona especial.

lunes, 30 de noviembre de 2015

He triat el tema del ball, en concret el ball urbà, per que es una manera que em fa expressar els meus sentiments i transmetre la meva força i energia al públic.
En el ball hi ha molt de estils de ball, per exemple Dancehall, Hip Hop, Vogue, Popping, Break Dance, etc :

Dancehall: El Dancehall, es va originar mitjançant dels anys 1970,era una versió del reggae plena d'espais, a diferència dels estils romputs. Mitjançant dels anys 1980, la instrumentació digitals va fer dominant, canviant el so considerablement del dancehall digital per ritmes cada vegada més ràpid. 

Hip Hop: El Hip Hop es va originar al sur del Bronx y Harlem, a Nova York, un home anomenat Kool Herc. El Hip Hop, ho ballaven el llatins i afroamericans per fugir dels problemes que tenien en els seus barris pobres. 

Vogue: El vogue era un ball que ballaven els gais a la pres-sor per treure el seus feminisme, ells ho varen començar a ballar més o manco a partir del segle xx.

Popping: El Popping es una ball que es va començar a ballar als anys 70 als Estats Units, es un ball urbà que prove del Funky o Funky Styles. Aquest estil es balla fent contraccions al músculs al ritme de la música, fent postures y efèctes visuals.

Break Dance: El Break Dance es una dansa urbana que forma part de la cultura afroamericana suggerida en les comunitats dels barris neoyorquins com Brookly i Bronx en els anys 70 fins unn poc antes dels 80.   



  
Aques grup son es de Rebel Society, un grup de competició de Palma de la acadèmia Top Dance.


















lunes, 23 de noviembre de 2015

1. Penja una imatge representativa del poema.
 
                                 
2. Tema del poema.
Amor.  
 3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Varen beure de l'aigua clara 9 consonant
del mateix pou, carregat de 8 consonant
versos suggerents, plens de 7 consonant
coneixement i de vivències 9 consonant
intenses, difícils de treure de 10 consonant
la ment. 2 assonant
Aquell pou treia paraules 8 consonant
a
vessar, capaces d'arribar 9 consonant
a l'ànima més adormida, 9 consonant
sense dubtar ni un moment. 7 assonant
Aquell va ser un beuratge 8 consonant
màgic, els va embruixar 6 consonant
fins al punt de començar-se 8 consonant
a estimar, sense saber-ho. 8 consonant
Se sentien malalts i no 8 consonant
trobaven guariment per a 8 consonant
a llur patiment. 5 assonant
No sabien que allò que els 8 consonant

passava només era que 8 consonant
estaven encisats per un gran 9 consonant
amor incipient. 5 assonant

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: suggerent, vessar, beuratge, guariment, llur, encisat, incipient.

SUGGERENT: /
BEURATGE:/
GUARIMENT:/
LLUR:/
ENCISAT:/
INCIPIENT:/  





5.Fes un resum del significat del poema en general.
Dues persones que de cop i volta s'enamoren sense a donar-se compta.  
6. Opinió personal.   
El poema m'ha agradat molt, et dona un lliçó fent veure que l'amor no es cerca, sinó que ell ve a tu
sense adonar-te.
 




                                                    



lunes, 16 de noviembre de 2015

Ompli els buits amb les grafies corresponents. 

 L’església basilical de Montserrat
El pa àzim no porta rent
Ho comprarem en aquest basar
Una exposició de calces gòtics
Vols cosir-me la camisa?
Els animals rizòfags mengen arrels
Bestiar transhumant
S’ha enfonsat estrepitosament
Quina és la causa de la riquesa?
Han trobat un tresor bizantí
La gasolina i la benzina
Reposava sota un salse
La intransigència és dolenta com una metzina
En una hora s’han fet una dotzena de transaccions
Manifestem adhesió a la demanda de la basílica del basar.
S’ha amagat el calze a la camisa i ha començat a cosir.
La crisi de la donzella li ha enfonsat l’ànim

   1 Contesta les preguntes següents:

a) Per què va parar de girar la Terra?
Perquè volia vacances, ja que ningú li havia agraït la seva feina. 

b) Per què arribaven tard a l’escola la Paula i en Pau?
Perquè de cop i volta els camins s'havien allargat, les ciutat els països, etc.

c) Què li va passar a la Terra quan es va constipar?

 Va començar a nevar, nevar, i va fer fred de debò.

d) I aleshores, com eren els països?
Amples, llargs i molt grans.
e) Què va fer la gent per solucionar el problema?

No tocar de peus a terra.
   2 Explica i opina: T’ha agradat aquesta lectura? Per què?
Sí, perquè et fa veure el mon d'un altre punt de vista.

VOCABULARI

   3 Explica el significat de l’expressió amb un pam de llengua fora:
Estar molt cansat.

   4 Fixa’t que aquestes paraules volen dir quasi el mateix. Completa les frases
amb la paraula més adequada:

dilatar

ampliar

estarrufar

eixamplar

• Amb la calor, els rails es van dilatant.                 

• Van la carretera amb dos carrils més amples.

• Va anar a la perruqueria i li van estarrufar els cabells.

• Ha ampliat el text després de consultar l’enciclopèdia.

viernes, 13 de noviembre de 2015


¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedett
  Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

             1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
ESTROFAS: 4
VERSOS: 6
TIPO DE RIMA: Consonante
                 
                2. Explica lo que nos cuenta.
Nos cuenta que la vida no es la misma soñada que en la vida real.
                
                3. Resume el contenido en una palabra.
Realismo. 
   
                4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?
No es positivo pero tampoco es negativo, porque expresa en el poema lo que es la realidad de la vida. 
   
             5. ¿Qué tema filosófico trata?
Sobre la realida de la vida. 
                 
                 6. Busca información sobre su autor.

Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia, mejor conocido como Mario Benedetti. Benedetti nació el 14 de Septiembre de 1920 en Paso de lo Toros, Uruguay y murió el 17 de mayo de 2009 en Monteviedo, Uruguay. Él, fue un destacado poeta, novelista, dramaturgo, cuentista y crítico.

                  7. Opinión personal.
El poema me gusta, porque explica lo que en realidad es la vida, porque en un sueño todo se pude cumplir y todo es muy bonito, pero en la realidad, que es donde vivimos, hay muchas cosas que no son así.






lunes, 9 de noviembre de 2015

   1. Explica el que passa a n'aquest dibuix. Què expressa? Què vol dir?
Una nina que li demana a un ocell per que li ensenyi a volar.
    -Què expressa?
Una sensació de que pareix que la nina vol ser lliure i poder somiar amb la seva imaginació. 
    
     -Què vol dir?
Que ell vol viure lliure amb la seva imaginació i els seus pensaments 

jueves, 5 de noviembre de 2015

La pena de mort

TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PENA DE MORT


  1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR. 

L'ús de l'execució formal com a càstig es remunta pràcticament als principis mateixos de la història escrita. Molts registres històrics, així com pràctiques tribals primitives, indiquen que la pena de mort ha estat part dels sistemes judicials des del principi de l'existència dels mateixos; els càstigs comunitaris incloïen generalment compensació per part de l'infractor, càstig corporal, repudi, exili i execució.Tanmateix, en comunitats petites els crims solen ser rars, i l'assassinat resulta ser gairebé sempre un crim passional. Per aquesta raó les execucions i l'exili solien ser càstigs molt infreqüents. Usualment se solia emprar la compensació o el repudi.
Tanmateix, aquestes no són respostes eficaces quan el crim és comès per individus aliens a la comunitat. En conseqüència, tot crim, per petit que fos, tendia a ser considerat com un atac a tota la comunitat si era comès per un estranger, i era castigat amb severitat. Els mètodes variaven, des de pallisses fins a l'esclavitud o l'execució. Tanmateix, la resposta a crims comesos per tribus o comunitats veïnes incloïen disculpes formals, compensacions o fins i tot venjances de sang.
Quan no existeix un sistema d'arbitratge entre famílies o tribus, o, existint, l'esmentat sistema falla, es produeixen disputes familiars o venjances. Aquesta forma primitiva de justícia era comuna abans de l'aparició dels sistemes d'arbitratge basats en Estats o en la religió organitzada. Podia desembocar-se en el seu ús per crims, disputes de terra o l'aplicació de codis d'honor: «Els actes de revenja fan ressaltar l'habilitat del col·lectiu social de defensar-se a si mateix, i demostren els seus enemics (així com als aliats potencials) que els danys a les propietats, drets o persones membres de l'esmentat col·lectiu no quedaran impunes».

  2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.

La pena de mort trob que es correcte però nomes per a les persones que han fet molt de mal a la gent, perquè no es just que a les persones que no han fet casi res, lis paguin amb això i a les que han matat a persones, les han maltractades inclús les han violat nomes li fan estar un parell de anys.  


 3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:

La pena de mort és una violació dels drets humans que, a diferència d'altres violacions (tortura, etc.) no s'oculta ni es nega, al contrari, forma part de les lleis del país que l'aplica.
La pena de mort és la màxima negació dels drets humans perquè viola el dret fonamental a la vida proclamat a la Declaració Universal dels Drets Humans. És la pena cruel, inhumana i degradant per excel·lència.
Consisteix amb la privació de la vida del condemnat per un delicte que la llei sanciona( a cops el condemnat no pot provar que és innocent, perquè no té medis, com ara diners, ja que normalment els que estan condemnats a mort són d'un determinat grup ètnic, color, bàsicament són gent pobre...) amb la pena de mort. També es denominada pena capital.

jueves, 22 de octubre de 2015

   1. Fes un resum d'aquest text.
La felicitat és una petita cosa que et pot venir i anar-se'n sense dir res, em de aprofitar cada minut de la vida, perquè cada un de ell, es un gran regal per nosaltres.

    2. Quin és el tema principal?
El tema principal es ser feliç.      
    
   3. A quines conclusions s'arriba en el text?
Que hem de tenir una actitud positiva, ens hem de comunicar i saber veure la realitat, riure, jugar i sobretot anar descobrint noves coses.
    
   4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?
És una "fantasma" al que no veim.

       Com es pot ser feliç?  
Amb unes simples coses que tornen gran amb el record, amb amics i tenguent a la gent més estimada al nostre voltant.
 
   5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.
No sabria que dir, supòs que si, apart es una sensació difícil d'explicar.  



Resultado de imagen de imagenes de la felicidad
              Respon les preguntes següents:
 
   1. Escriu el nom de les principals formes de relleu.
  
 Altiplà, plana,muntanya,serralada,serra

   2. Què són les plaques tectòniques?
 
És una de les parts mòbils que formen la segona capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins a una profunditat de 250 quilòmetres.
 
   3. Explica quin tipus de relleu afavoreix la vida de les persones i per què.
 
El que afavoreix més es el tropical perquè es més d'estiu i se esta mes bé.
  
   4. Què és el cicle de l'aigua?
 
L'aigua és un element indispensable per a la vida de les persones, els animals i les plantes. Si hi penses una mica, t'adonaràs que l'aigua, malgrat no sempre n'hi hagi prou per a tothom, és contínuament present en les teves activitats diàries. Per això l'aigua és un bé que cal saber administrar i no malgastar inútilment. A la natura es pot trobar en tres estats diferents: sòlid (neu o glaç als llocs freds), líquid (a rius i mars) i gasós (vapor d'aigua als núvols).
És un dels cicles més senzills ja que l'intercanvi que es produeix entre compartiments és d'una sola molècula, l'aigua, pels processos d'evaporació, condensació, precipitació, solidificació i desglaç, donat que l'aigua pot estar en forma líquida, gasosa (vapor d'aigua) o sòlida (gel, neu).
 
5. Quines són les fonts d'aigua dolça més important?
  
Rius,llacs i dipòsits subterranis. 
 
6. Explica els climes càlids, els temperats i els freds.
  
Se situen entre el tròpics de Càncer i de Capricorn .Es caracteritzen perquè la temperatura mitjana del mes mes fred es superior als 18ºC.
 
Es localitzen en dues zones entre tròpics i els cercles polars.Presenten quatre estacions amb diferencia de temperatures i precipitacions .
 
El clima té les temperatures mes baixes de la Terra i les precipitacions són quasi in-existibles , per això no hi ha vegetació . 

             1. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
            
- Cucorba, és un grup mallorquí dedicat a l'animació infantil fundat a Muro el 1977. L'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà.
Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans i amb temes de creació pròpia.
S'estrenen discogràficament el 1985 amb l'àlbum Com un pern de rifa i d'aleshores ençà han publicat diversos discos: Demà és festa (1988), Trencaclosques (1990), Xica pica pollerica (1993), Les millors cançons infantils (1993), En Joan Petit quan balla (1995), Cucorba té 3 pallassos (1998), Prou de mollor (2001), La lluna i la pruna (2004), Madò Pereta canta i compta amb Cucorba (2004), Cucorba 30 (2006),[1] Cucorba dBàsic (2009) i Mamballetetes. Cançonetes per a persones petitetes (2010).
D'entre els seus muntatges destaquen N'Espardenyeta, de Jaume Vidal i Alcover (1978); La princesa embruixada, de Gabriel Janer Manila (1982), i Trencaclosques, programa realitzat pel Centre Territorial de TVE a Balears (1990). El 1988 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll i el 2003 amb el Premi Ramon Llull.

- Afegeix imatges:






2. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
Crec que tendria que ser molt distints del que es, perquè les classes son molt avorrides, hi ha professors que ens lleven les ganes de seguir estudiant, a vegades no expliquen be i hi ha alguns alumnes que no fan gens de feina dins classe.

3.  Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.
L' amistat per jo es una cosa molt important, lo que un poc difícil de explicar. Crec que l'amistat es una de les coses més importants que hi pot haver,per exemple, els meus amics i la família que es la gent que ens envolta, que passen el dia a dia amb nosaltres, amb els quals tenim mil i una història i experiències viscudes. Ells son els que ens ajuda i ens dona força, el que ens animem i ens recolzen, els que ens donen consells quan més o necessitam i els que ens corregeixen quan fallam. 


-Tu et consideres un bon amic i per què:
Crec que si em podria considerar una bona amiga, sempre les ajut quan ho necessiten, lis dic sempre el que pens davant d'elles, perquè en una amistat sempre hi ha d'haver sinceritat, lis faig riure al igual que elles a mi també, sempre estic amb elles, sortim de festa, ens o contam i mai ocultam res entre nosaltres.


-Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? 
 Primer de tot me ha de donar confiança, ha de ser alegra (no m'agrada la gent negativa), generosa, simpàtica i sobretot,  que sigui sincera i bona persona, gens avorrida i que li agradi sortir. 

-Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.



jueves, 15 de octubre de 2015


 1. Cerca informació sobre els diferents tipus de CLIMES, i com aquests afecten la nostra vida quotidiana.


El clima àrid: es dóna en àrees seques, com el centre de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia. Aquest clima comprèn temperatures extremes amb màximes molt altes.

El clima atlàntic: és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits. Es dóna a la façana occidental dels continents, i se situa entre zones de clima mediterrani cap a la zona que s'aproxima a l'equador i les zones de clima polar a mesura que ens aproximem als pols.

El clima continental: és una característica del clima, que consisteix en una gran diferència entre les temperatures d'hivern i les de l'estiu.
Habitualment es considera que un contrast de 20 graus o més entre la temperatura mitjana del mes més fred i la temperatura mitjana del mes més càlid indica un clima continental. Sense arribar a aquests valors indicats en climes mediterranis 18 o 19 graus de diferència també es considera que són de tendència continental. Per exemple Lleida, Manresa i Vic tenen un clima mediterrani continentalitzat.


El desert polar, en sentit ample, és la zona de la Terra que rep una precipitació anual menor de 250 litres i que té el mes més càlid amb temperatura mitjana menor de 10 °C. Aquesta definició inclou la major part de la tundra (excepte la que rep més de 250 litres de precipitació a l'any).
En sentit estricte el desert polar és un bioma situat més al nord o a més altitud que la tundra essent encara més fred i més sec que la tundra típica. La temperatura del mes més càlid és igual o inferior.

El clima equatorial, clima tropical humit o clima de les selves tropicals, és un dels tipus de clima. Es caracteritza per les escasses amplituds tèrmiques anuals (menys de 5 °C) i les altes temperatures. La mitjana de tot l'any és d'uns 25 °C i l'amplitud tèrmica anual inferior a 2 °C. Una altra característica és l'alta pluviositat, i sempre pluges superior a 2.000 ml anuals.Es localitza a les zones amb latitud pansals molt baixes i zones properes a l'equador terrestre.

 El clima mediterrani, és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical. Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada que ressegueix els paral·lels 35° N i S de la terra. L'àrea temperada es caracteritza per tenir una pluviositat abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de glaçades a l'hivern. Això dóna una vegetació esponerosa, de caràcter caducifoli, amb uns estrat herbaci nemoral, uns estrat arbustiu esclarissat i un estrat arbori alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls profunds i rics en nutrients i aigua.

El clima mediterrani continentalitzat, és un tipus de clima present a la península Ibèrica i altres llocs de clima mediterrani.És més fred que el clima mediterrani típic: la temperatura mitjana de gener, que en el clima mediterrani estàndard està per sobre dels 7 graus i pot arribar a 14 (Costa del Sol, Algarve. etc.), se situa normalment en els climes continentalitzats al voltant dels 4 o 6 graus.La pluviometria pot ser més alta (Plana de Vic) o més baixa (Lleida) que les del clima mediterrani litoral.

El clima polar, segons la classificació climàtica de Köppen es caracteritza pel fet que la temperatura mitjana mensual no arriba als 10 °C en cap dels mesos de l'any.Les precipitacions acostumen a ser molt escasses en els casquets polars i en la majoria de la tundra, però en aquesta hi ha llocs molt plujosos com ocorre en la banda occidental de la tundra d'Islàndia. La humitat relativa de l'aire acostuma a ser molt baixa especialment en els casquets polars lloc on també hi pot haver forts vents de tipus catabàtic.
Als pols les temperatures són molt baixes entre altres factors perquè els raigs solars arriben molt inclinats respecte a la superfície terrestre, a més l'albedo de la neu i el gel és molt alt i gran part de l'energia solar incident és reflectida i no escalfa gaire la superfície.
S'assoleixen les condicions més severes als clims polars de l'Antàrtida i l'interior de Groenlàndia, ja que els seus casquets polars respectiues tenen un gruix de dos a tres quilòmetres i la temperatura ambient descendeix amb l'altitud. A l'Antàrtida s'ha arribat a assolir els -70 °C i -80 °C, amb una dada mínima de -89,5 °C, la temperatura més baixa enregistrada a la superfície de la Terra.


El clima de la sabana, és un tipus de clima tropical sec amb extrems de temperatura típic de la sabana, o praderia dins una zona tropical.
El clima calent de la sabana té un dèficit hídric més o menys acusat. Malgrat que la precipitació anual pot ser major que l'evapotranspiració. Normalment hi ha una estació seca, amb una durada d'un mínim de 8 setmanes, on la pluviometria és molt baixa o és inexistent i una estació humida o de pluges. Durant els mesos de l'estació de pluges normalment hi ha pluja suficient per al creixement de la vegetació. El total de pluja és molt variable des de 250 a 2.000 litres l'any. Algunes sabanes s'inunden temporalment pel drenatge lent o per la crescuda de rius o llacs. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos, del gènere acàcia per exemple, però hi domina la vegetació herbàcia.
Les temperatures a les sabanes són molt altes sense gaire variació al llarg de l'any. Normalment hi ha més variació entre la temperatura del dia i la de la nit. Cap al final de l'estació seca és quan fa més calor. La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar més la temperatura és la major nuvolositat. En alguns casos es troben en altiplans a alçades de més de 2000 metres i aleshores les temperatures disminueixen aproximadament 0,5 graus Celsius per cada 100 metres d'increment d'altitud.

El semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa, és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual. Una definició més precisa, la proporciona la classificació climàtica de Köppen amb el tractament dels climes d'estepa (BSk i BSh) com intermedis entre els climes de desert (BW) i els humits. Segons la classificació de Köppen, també entren com a semiàrides part de les zones boscoses seques del Canadà i Sibèria. El clima d'estepa de la praderia de les regions de la Terra de latitud mitjana correspon segons la classificació de Köppen al BSK.

 El clima subhumit, és aquell tipus de clima classificat com massa sec per a ser humit i massa humit per a ser àrid
Els climes subhumits presenten un dèficit de precipitació sobre l'evapotranspiració potencial moderat, ja que les pluges cobreixen més del 80% de les necessitats anuals (dada que depèn de les classificacions).
Quan en un clima disminuexen les precipitacions per sota del llindar del clima subhumit es classifica en primer ordre com a subàrid i si l'aridesa augmenta com àrid.

El clima submediterrani, és una subdivisió del clima mediterrani.
Generalment correspon a localitats ubicades a la muntanya mitjana entre els 800 i els 1400 metres tot i que segons les condicions orogràfiques (fons de valls) pot presentar-se en cotes més baixes.
El caracteritzen el fet de situar-se en la banda baixa respecte a temperatures i amb més humitat que el clima mediterrani estricte.
La temperatura mitjana d'un lloc de clima submediterrani sol estar entre 10 i 14 °C mentre que la pluviometria pot ser la mateixa o superior a les estacions de clima mediterrani típic però per efecte de les més baixes temperatures la humitat sempre és superior.
La vegetació dels climes submediterranis és de transició entre la típicament mediterrània i l'eurosiberiana. Encara hi són presents les espècies mediterrànies més resistensts al fred com l'alzina però hi apareixen ja diversos tipus de roures i moltes plantes de fulla caduca.
Submediterrani també és gran part de la Provença i resta de Occitania no litoral
Osona és una comarca típica amb clima submediterrani la inversió tèrmica però fa que en el fons de la Plana de Vic, a 400 metres d'altitud, les temperatures hivernals siguin més fredes que a la muntanya mitjana d'aquesta comarca.

El clima subtropical, és el tipus de clima amb característiques intermèdies entre els climes pròpiament tropicals i el clima subàrtic. Inclou el clima mediterrani, com a clima subtropical sec i el clima subtropical humit.La zona subtropical es troba en l'hemisferi nord entre la latitud 40° i 25° Nord i en l'hemisferi sud en les latituds 20° i 35° Sud.
Exemples de llocs amb clima subtropical són la península de Florida, el sud-est de la Xina (Yunnan, Xiamen, Nanjing, Nanning, Txangxa, Txongqing, Txengdu, Wuhan, Xanghai i Hong Kong) i les illes Macaronèsiques (Canàries, Açores, Madeira i Cabo Verde). A la península Ibèrica, n'hi ha uns quants llocs a la costa andalusa meridional, com Motril, Màlaga i Estepona.

El clima subtropical humit, és aquell tipus de clima subtropical caracteritzat per estius càlids i humits i hiverns frescos.[1] Es diferencia del clima tropical per l'estació d'hivern força definida i del clima mediterrani pels estius humits amb precipitacions abundants. Les masses d'aire estant sotmeses a fluxos meridians, les temperatures poden augmentar o descendir bruscament.
En general, a causa de la humiditat més alta i la seva manca d'estabilitat que pot donar variacions relativament brusques de temperatura en qualsevol època de l'any, el clima subtropical humit és menys agradable que el clima mediterrani.
Una variant del clima subtropical humit és el clima sínic. El mot "sínic" es va originar en el fet que aquest tipus de clima és molt característic de certes regions de la Xina.
La zona subtropical humida es troba a les mateixes latituds que la zona mediterrània, entre 25 i 45°, tant a l'hemisferi nord com a l'hemisferi sud, però a les façanes orientals dels continents, al contrari de les zones de clima mediterrani. Tot i així, dins dels litorals de l'est de cada zona continental hi ha variacions particulars quant a les precipitacions i temperatures, com les nevades abundants al nord del Japó i al Québec l'hivern. Aquestes no són característiques de les zones subtropicals i exclouen aquestes regions.


El clima subàrtic o clima boreal és aquell tipus de clima de les zones subàrtiques amb característiques intermèdies entre el clima polar i el clima temperat. Es caracteritza per estius curts, però ben definits, i hiverns llargs i molt freds.El clima subàrtic es troba en l'hemisferi nord entre la latitud 40° i 25° Nord i en l'hemisferi sud en les latituds 20° i 35° Sud.
En aquest clima es donen variacions estacionals de temperatura molt extremes.
  • Hivern: Molt llarg, fins a nou mesos, amb temperatures de fins a - 40 °C de mínima. Hi han entre 5 i 7 mesos en els que la temperatura mitjana diària es troba sota zero. Tota la humiditat del terreny i el subsól es glaça fins a profunditats d'uns quants metres. El desgel estival no até a una temperatura suficientment alta com per arribar a desgelar poc més d'un metre sota la superfície. Així es forma el permafrost o capa de gel permanent subterrània. La gruixor del permafrost varia de(0.6 to 4 m segons la latitud i tipus de sól.[1] Algunes zones, com la part sud d'Alaska i el nord-est d'Europa es troben a la vora d'oceans amb corrents temperades que fan que els hiverns no siguin tan crus i es pugui practicar el conreu de la terra.
  • Estiu: Les temperatures diürnes poden ultrapassar els 30 °C, però aquesta estació és molt curta. A les zones més fredes del subàrtic l'estiu només inclou un sol mes amb una temperatura mitjana diària superior a 10 °C. L'estiu mitjà pot durar entre 45 i 100 dies com a màxim. Tot i dins de l'estiu pot glaçar qualsevol nit a moltes zones.
D'una manera ampla el clima subàrtic només es dóna a l'hemisferi nord. Per aquesta raó aquest tipus de clima rep sovint el nom de "clima boreal".
L'hemisferi meridional té una manca gairebé total de masses continentals a la seva zona temperada. Es troben poquíssimes àrees amb les característiques del clima subàrtic a les latituds meridionals del planeta, l'excepció, és a dir les zones de clima subàntartic, són llocs molt puntuals i menuts. Cal esmentar una petita secció del litoral sud de Xile, Kerguelen, l'extrem sud de Nova Zelanda i les Malvines entre altres.



El clima sínic, és un tipus de clima segons la classificació climàtica de Köppen. Es tracta d'una mena de variant del clima subtropical humit. El mot "sínic" es va originar en el fet que aquest tipus de clima és molt característic de certes regions de la Xina.És un clima suau però de caràcter continental. Es pot considerar com a una extensió del clima monsònic a les zones temperades.
Es caracteritza per un hivern sec i suau. Els estius són relativament plujosos. Aquest tipus de clima és molt favorable per a l'agricultura. Les plantes adaptades a aquest clima reben quantitats importants de pluja durant llur període vegetatiu. Normalment, es registren de 1.000 a 2.000 mm de pluja a l'any. Les diferències de temperatures són sovint molt accentuades, a causa del caràcter continental d'aquest clima, especialment als llocs on aquest fet s'accentua per distàncies més grans fins a la costa més propera.
El clima sínic és un clima molt agradable, car les pluges estivals moderen la calor de l'estiu, i els hiverns són secs i de nits fresques. En moltes zones limita amb el clima de la sabana. La neu i les glaçades hi són absents excepte a altituds elevades. Els colons europeus de certes zones de Kenya i de Zimbabwe (abans Rhodèsia del Sud) varen aprofitar els avantatges d'aquest clima per a fundar grans explotacions agràries.


El clima tropical, és un tipus de clima que correspon a l'estat mitjà de l'atmosfera en les zones tropicals. Aquest clima es troba entre les latituds de 15 a 25º, tant al nord com al sud de l'equador. De vegades s'inclou també el Clima equatorial i sempre s'exclouen el clima de muntanya tropical i el clima desèrtic tropical.
Les altes temperatures caracteritzen els climes tropicals, ja que tots els mesos de l'any tenen temperatures mitjanes superiors als 18 °C i no hi ha glaçades. En el clima tropical pròpiament dit, que exclou el clima equatorial, per ser aquest molt més uniforme en temperatura i pluviometria, l'estació seca pot restar reduïda a un o dos mesos per exemple a Lagos a Nigèria o ser tan llarga com deu mesos (al Sahel africà).
La definició general de clima tropical comprèn els climes que no són àrids i on la temperatura mitjana mensual no davalla al llarg de l'any dels 18 °C segons va definir Köppen. Així doncs no són les temperatures les que defineixen les estacions dels climes tropicals sinó la pluviometria. En els climes tropicals sempre hi ha una estació seca (amb altes temperatures i poca o nul·la pluviometria) i una estació humida (també càlida i amb precipitacions que superen l'evapotranspiració). Tals requisits exclouen doncs els climes de deserts càlids (per la insuficient pluviometria durant tots els mesos de l'any) i els de muntanya tropical (per les temperatures inferiors als 18 °C de mitjana mensual en tots o en alguns mesos de l'any).