1. Cerca informació sobre els diferents tipus de CLIMES, i com aquests afecten la nostra vida quotidiana.
El
clima àrid: es dóna en àrees seques, com el centre de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia. Aquest
clima comprèn temperatures extremes amb màximes molt altes.
El
clima atlàntic: és un tipus de clima que pertany a la zona temperada,
que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i
relativament humits. Es dóna a la façana occidental dels continents, i
se situa entre zones de
clima mediterrani cap a la zona que s'aproxima a l'
equador i les zones de
clima polar a mesura que ens aproximem als pols.
El
clima continental: és una característica del
clima, que consisteix en una gran diferència entre les temperatures d'
hivern i les de l'
estiu.
Habitualment es considera que un contrast de 20 graus o més entre la
temperatura mitjana del mes més fred i la temperatura mitjana del mes més càlid indica un clima continental. Sense arribar a aquests valors indicats en climes mediterranis 18 o
19 graus de diferència també es considera que són de tendència
continental. Per exemple
Lleida,
Manresa i
Vic tenen un
clima mediterrani continentalitzat.
El
desert polar, en sentit ample, és la zona de la
Terra que rep una precipitació anual menor de 250 litres i que té el mes més càlid amb temperatura mitjana
menor de 10 °C. Aquesta definició inclou la major part de la tundra
(excepte la que rep més de 250 litres de precipitació a l'any).
En sentit estricte el desert polar és un bioma situat més al nord o a més altitud que la
tundra essent encara més fred i més sec que la tundra típica. La temperatura del mes més càlid és igual o inferior.
El
clima equatorial, clima tropical humit o clima de les selves tropicals, és un dels tipus de
clima.
Es caracteritza per les escasses amplituds tèrmiques anuals (menys de
5 °C) i les altes temperatures. La mitjana de tot l'any és d'uns 25 °C i
l'
amplitud tèrmica anual inferior a 2 °C. Una altra característica és l'alta pluviositat, i sempre
pluges superior a 2.000 ml anuals.Es localitza a les zones amb
latitud pansals molt baixes i zones properes a l'
equador terrestre.
El
clima mediterrani, és un
clima de transició entre el
clima temperat i el
clima subtropical i
tropical.
Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada que
ressegueix els paral·lels 35° N i S de la terra. L'àrea temperada es
caracteritza per tenir una
pluviositat
abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures
suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de glaçades a l'hivern.
Això dóna una vegetació esponerosa, de caràcter
caducifoli, amb uns estrat herbaci
nemoral, uns estrat
arbustiu esclarissat i un estrat
arbori alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls profunds i rics en nutrients i aigua.
El
clima mediterrani continentalitzat, és un tipus de clima present a la
península Ibèrica i altres llocs de clima mediterrani.És més fred que el clima mediterrani típic: la temperatura mitjana de
gener, que en el clima mediterrani estàndard està per sobre dels 7 graus i pot arribar a 14 (
Costa del Sol,
Algarve. etc.), se situa normalment en els climes continentalitzats al voltant dels 4 o 6 graus.La pluviometria pot ser més alta (
Plana de Vic) o més baixa (
Lleida) que les del clima mediterrani litoral.
El
clima polar, segons la
classificació climàtica de Köppen es caracteritza pel fet que la
temperatura mitjana mensual no arriba als 10 °C en cap dels mesos de l'any.Les precipitacions acostumen a ser molt escasses en els casquets
polars i en la majoria de la tundra, però en aquesta hi ha llocs molt
plujosos com ocorre en la banda occidental de la tundra d'
Islàndia. La
humitat relativa de l'aire acostuma a ser molt baixa especialment en els casquets polars lloc on també hi pot haver forts vents de tipus
catabàtic.
Als pols les temperatures són molt baixes entre altres factors perquè
els raigs solars arriben molt inclinats respecte a la superfície
terrestre, a més l'
albedo de la
neu i el
gel és molt alt i gran part de l'energia solar incident és reflectida i no escalfa gaire la superfície.
S'assoleixen les condicions més severes als clims polars de l'
Antàrtida i l'interior de
Groenlàndia,
ja que els seus casquets polars respectiues tenen un gruix de dos a
tres quilòmetres i la temperatura ambient descendeix amb l'altitud. A
l'Antàrtida s'ha arribat a assolir els -70 °C i -80 °C, amb una dada
mínima de -89,5 °C, la temperatura més baixa enregistrada a la
superfície de la
Terra.
El
clima de la sabana, és un tipus de
clima tropical sec amb extrems de temperatura típic de la
sabana, o
praderia dins una
zona tropical.
El
clima calent de la sabana té un dèficit hídric més o menys acusat. Malgrat que la precipitació anual pot ser major que l'
evapotranspiració. Normalment hi ha una
estació seca, amb una durada d'un mínim de 8 setmanes, on la
pluviometria és molt baixa o és inexistent i una
estació humida
o de pluges. Durant els mesos de l'estació de pluges normalment hi ha
pluja suficient per al creixement de la vegetació. El total de pluja és
molt variable des de 250 a 2.000 litres l'any. Algunes sabanes s'inunden
temporalment pel
drenatge lent o per la crescuda de
rius o
llacs. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos, del gènere
acàcia per exemple, però hi domina la vegetació
herbàcia.
Les temperatures a les sabanes són molt altes sense gaire variació al
llarg de l'any. Normalment hi ha més variació entre la temperatura del
dia i la de la nit. Cap al final de l'estació seca és quan fa més calor.
La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar més la
temperatura és la major nuvolositat. En alguns casos es troben en
altiplans a alçades de més de 2000 metres i aleshores les temperatures
disminueixen aproximadament 0,5 graus Celsius per cada 100 metres
d'increment d'altitud.
El
semidesert,
zona semiàrida o
clima d'estepa, és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual. Una definició més precisa, la proporciona la
classificació climàtica de Köppen amb el tractament dels climes d'
estepa (
BSk i
BSh) com intermedis entre els climes de
desert
(BW) i els humits. Segons la classificació de Köppen, també entren com a
semiàrides part de les zones boscoses seques del Canadà i Sibèria. El
clima d'estepa de la
praderia de les regions de la Terra de latitud mitjana correspon segons la
classificació de Köppen al BSK.
El
clima subhumit, és aquell tipus de clima classificat com massa sec per a ser humit i massa humit per a ser àrid
Els climes subhumits presenten un dèficit de precipitació sobre l'
evapotranspiració potencial moderat, ja que les pluges cobreixen més del 80% de les necessitats anuals (dada que depèn de les classificacions).
Quan en un clima disminuexen les precipitacions per sota del llindar del clima subhumit es classifica en primer ordre com a
subàrid i si l'aridesa augmenta com
àrid.
El
clima submediterrani, és una subdivisió del
clima mediterrani.
Generalment correspon a localitats ubicades a la
muntanya mitjana
entre els 800 i els 1400 metres tot i que segons les condicions
orogràfiques (fons de valls) pot presentar-se en cotes més baixes.
El caracteritzen el fet de situar-se en la banda baixa respecte a
temperatures i amb més humitat que el clima mediterrani estricte.
La temperatura mitjana d'un lloc de clima submediterrani sol estar
entre 10 i 14 °C mentre que la pluviometria pot ser la mateixa o
superior a les estacions de clima mediterrani típic però per efecte de
les més baixes temperatures la humitat sempre és superior.
La vegetació dels climes submediterranis és de transició entre la típicament mediterrània i l'
eurosiberiana.
Encara hi són presents les espècies mediterrànies més resistensts al
fred com l'alzina però hi apareixen ja diversos tipus de roures i moltes
plantes de fulla caduca.
Submediterrani també és gran part de la
Provença i resta de
Occitania no litoral
Osona és una comarca típica amb clima submediterrani la inversió tèrmica però fa que en el fons de la
Plana de Vic, a 400 metres d'altitud, les temperatures hivernals siguin més fredes que a la muntanya mitjana d'aquesta comarca.
El
clima subtropical, és el tipus de
clima amb característiques intermèdies entre els climes pròpiament
tropicals i el
clima subàrtic. Inclou el
clima mediterrani, com a clima subtropical sec i el
clima subtropical humit.La zona subtropical es troba en l'
hemisferi nord entre la
latitud 40° i 25° Nord i en l'
hemisferi sud en les latituds 20° i 35° Sud.
Exemples de llocs amb clima subtropical són la península de
Florida, el sud-est de la
Xina (
Yunnan,
Xiamen,
Nanjing,
Nanning,
Txangxa,
Txongqing,
Txengdu,
Wuhan,
Xanghai i
Hong Kong) i les
illes Macaronèsiques (
Canàries,
Açores,
Madeira i
Cabo Verde). A la
península Ibèrica, n'hi ha uns quants llocs a la costa andalusa meridional, com
Motril,
Màlaga i
Estepona.
El
clima subtropical humit, és aquell tipus de
clima subtropical caracteritzat per
estius càlids i
humits i
hiverns frescos.
[1] Es diferencia del
clima tropical per l'estació d'hivern força definida i del
clima mediterrani pels estius humits amb
precipitacions abundants. Les masses d'aire estant sotmeses a fluxos meridians, les temperatures poden augmentar o descendir bruscament.
En general, a causa de la humiditat més alta i la seva manca d'estabilitat que pot donar variacions relativament brusques de
temperatura en qualsevol època de l'any, el clima subtropical humit és menys agradable que el
clima mediterrani.
Una variant del clima subtropical humit és el
clima sínic. El mot "sínic" es va originar en el fet que aquest tipus de clima és molt característic de certes regions de la
Xina.
La zona subtropical humida es troba a les mateixes latituds que la
zona mediterrània, entre 25 i 45°, tant a l'
hemisferi nord com a l'
hemisferi sud,
però a les façanes orientals dels continents, al contrari de les zones
de clima mediterrani. Tot i així, dins dels litorals de l'est de cada
zona continental hi ha variacions particulars quant a les precipitacions
i temperatures, com les
nevades abundants al nord del
Japó i al
Québec l'hivern. Aquestes no són característiques de les
zones subtropicals i exclouen aquestes regions.
El
clima subàrtic o
clima boreal és aquell tipus de
clima de les
zones subàrtiques amb característiques intermèdies entre el
clima polar i el
clima temperat. Es caracteritza per
estius curts, però ben definits, i
hiverns llargs i molt freds.El clima subàrtic es troba en l'
hemisferi nord entre la
latitud 40° i 25° Nord i en l'
hemisferi sud en les latituds 20° i 35° Sud.
En aquest clima es donen variacions estacionals de temperatura molt extremes.
- Hivern: Molt llarg, fins a nou mesos, amb temperatures de fins a -
40 °C de mínima. Hi han entre 5 i 7 mesos en els que la temperatura
mitjana diària es troba sota zero.
Tota la humiditat del terreny i el subsól es glaça fins a profunditats
d'uns quants metres. El desgel estival no até a una temperatura
suficientment alta com per arribar a desgelar poc més d'un metre sota la
superfície. Així es forma el permafrost o capa de gel permanent subterrània. La gruixor del permafrost varia de(0.6 to 4 m segons la latitud i tipus de sól.[1] Algunes zones, com la part sud d'Alaska i el nord-est d'Europa es troben a la vora d'oceans amb corrents temperades que fan que els hiverns no siguin tan crus i es pugui practicar el conreu de la terra.
- Estiu: Les temperatures diürnes poden ultrapassar els 30 °C, però
aquesta estació és molt curta. A les zones més fredes del subàrtic
l'estiu només inclou un sol mes amb una temperatura mitjana diària
superior a 10 °C. L'estiu mitjà pot durar entre 45 i 100 dies com a
màxim. Tot i dins de l'estiu pot glaçar qualsevol nit a moltes zones.
D'una manera ampla el clima subàrtic només es dóna a l'
hemisferi nord. Per aquesta raó aquest tipus de clima rep sovint el nom de "clima boreal".
L'
hemisferi meridional té una manca gairebé total de masses continentals a la seva
zona temperada.
Es troben poquíssimes àrees amb les característiques del clima subàrtic
a les latituds meridionals del planeta, l'excepció, és a dir les zones
de
clima subàntartic, són llocs molt puntuals i menuts. Cal esmentar una petita secció del litoral sud de
Xile,
Kerguelen, l'extrem sud de
Nova Zelanda i les
Malvines entre altres.
El
clima sínic, és un tipus de clima segons la
classificació climàtica de Köppen. Es tracta d'una mena de variant del
clima subtropical humit. El mot "sínic" es va originar en el fet que aquest tipus de clima és molt característic de certes regions de la
Xina.És un clima suau però de caràcter
continental. Es pot considerar com a una extensió del
clima monsònic a les
zones temperades.
Es caracteritza per un
hivern sec i suau. Els
estius són relativament plujosos. Aquest tipus de clima és molt favorable per a l'
agricultura. Les plantes adaptades a aquest clima reben quantitats importants de
pluja
durant llur període vegetatiu. Normalment, es registren de 1.000 a
2.000 mm de pluja a l'any. Les diferències de temperatures són sovint
molt accentuades, a causa del caràcter continental d'aquest clima,
especialment als llocs on aquest fet s'accentua per distàncies més grans
fins a la costa més propera.
El clima sínic és un clima molt agradable, car les pluges estivals
moderen la calor de l'estiu, i els hiverns són secs i de nits fresques.
En moltes zones limita amb el
clima de la sabana. La neu i les glaçades hi són absents excepte a altituds elevades. Els colons europeus de certes zones de
Kenya i de
Zimbabwe (abans
Rhodèsia del Sud) varen aprofitar els avantatges d'aquest clima per a fundar grans explotacions agràries.
El
clima tropical, és un tipus de
clima que correspon a l'estat mitjà de l'atmosfera en les zones
tropicals. Aquest clima es troba entre les
latituds de 15 a 25º, tant al nord com al sud de l'equador. De vegades s'inclou també el
Clima equatorial i sempre s'exclouen el
clima de muntanya tropical i el clima desèrtic tropical.
Les altes temperatures caracteritzen els climes tropicals, ja que
tots els mesos de l'any tenen temperatures mitjanes superiors als 18 °C i
no hi ha
glaçades. En el clima tropical pròpiament dit, que exclou el
clima equatorial, per ser aquest molt més uniforme en temperatura i pluviometria, l'
estació seca pot restar reduïda a un o dos mesos per exemple a
Lagos a
Nigèria o ser tan llarga com deu mesos (al
Sahel africà).
La definició general de clima tropical comprèn els climes que no són àrids i on la
temperatura mitjana mensual no davalla al llarg de l'any dels 18 °C segons va definir
Köppen. Així doncs no són les temperatures les que defineixen les estacions dels climes tropicals sinó la
pluviometria. En els climes tropicals sempre hi ha una
estació seca (amb altes temperatures i poca o nul·la pluviometria) i una
estació humida (també càlida i amb precipitacions que superen l'
evapotranspiració).
Tals requisits exclouen doncs els climes de deserts càlids (per la
insuficient pluviometria durant tots els mesos de l'any) i els de
muntanya tropical (per les temperatures inferiors als 18 °C de mitjana
mensual en tots o en alguns mesos de l'any).
