1. Cerca informació sobre els diferents tipus de CLIMES, i com aquests afecten la nostra vida quotidiana.
El clima àrid: es dóna en àrees seques, com el centre de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia. Aquest clima comprèn temperatures extremes amb màximes molt altes.
El clima atlàntic: és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits. Es dóna a la façana occidental dels continents, i se situa entre zones de clima mediterrani cap a la zona que s'aproxima a l'equador i les zones de clima polar a mesura que ens aproximem als pols.
El clima continental: és una característica del clima, que consisteix en una gran diferència entre les temperatures d'hivern i les de l'estiu.
Habitualment es considera que un contrast de 20 graus o més entre la temperatura mitjana del mes més fred i la temperatura mitjana del mes més càlid indica un clima continental. Sense arribar a aquests valors indicats en climes mediterranis 18 o 19 graus de diferència també es considera que són de tendència continental. Per exemple Lleida, Manresa i Vic tenen un clima mediterrani continentalitzat.
El desert polar, en sentit ample, és la zona de la Terra que rep una precipitació anual menor de 250 litres i que té el mes més càlid amb temperatura mitjana menor de 10 °C. Aquesta definició inclou la major part de la tundra (excepte la que rep més de 250 litres de precipitació a l'any).
En sentit estricte el desert polar és un bioma situat més al nord o a més altitud que la tundra essent encara més fred i més sec que la tundra típica. La temperatura del mes més càlid és igual o inferior.
El clima equatorial, clima tropical humit o clima de les selves tropicals, és un dels tipus de clima. Es caracteritza per les escasses amplituds tèrmiques anuals (menys de 5 °C) i les altes temperatures. La mitjana de tot l'any és d'uns 25 °C i l'amplitud tèrmica anual inferior a 2 °C. Una altra característica és l'alta pluviositat, i sempre pluges superior a 2.000 ml anuals.Es localitza a les zones amb latitud pansals molt baixes i zones properes a l'equador terrestre.
El clima mediterrani, és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical. Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada que ressegueix els paral·lels 35° N i S de la terra. L'àrea temperada es caracteritza per tenir una pluviositat abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de glaçades a l'hivern. Això dóna una vegetació esponerosa, de caràcter caducifoli, amb uns estrat herbaci nemoral, uns estrat arbustiu esclarissat i un estrat arbori alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls profunds i rics en nutrients i aigua.
El clima mediterrani continentalitzat, és un tipus de clima present a la península Ibèrica i altres llocs de clima mediterrani.És més fred que el clima mediterrani típic: la temperatura mitjana de gener, que en el clima mediterrani estàndard està per sobre dels 7 graus i pot arribar a 14 (Costa del Sol, Algarve. etc.), se situa normalment en els climes continentalitzats al voltant dels 4 o 6 graus.La pluviometria pot ser més alta (Plana de Vic) o més baixa (Lleida) que les del clima mediterrani litoral.
El clima polar, segons la classificació climàtica de Köppen es caracteritza pel fet que la temperatura mitjana mensual no arriba als 10 °C en cap dels mesos de l'any.Les precipitacions acostumen a ser molt escasses en els casquets polars i en la majoria de la tundra, però en aquesta hi ha llocs molt plujosos com ocorre en la banda occidental de la tundra d'Islàndia. La humitat relativa de l'aire acostuma a ser molt baixa especialment en els casquets polars lloc on també hi pot haver forts vents de tipus catabàtic.
Als pols les temperatures són molt baixes entre altres factors perquè els raigs solars arriben molt inclinats respecte a la superfície terrestre, a més l'albedo de la neu i el gel és molt alt i gran part de l'energia solar incident és reflectida i no escalfa gaire la superfície.
S'assoleixen les condicions més severes als clims polars de l'Antàrtida i l'interior de Groenlàndia, ja que els seus casquets polars respectiues tenen un gruix de dos a tres quilòmetres i la temperatura ambient descendeix amb l'altitud. A l'Antàrtida s'ha arribat a assolir els -70 °C i -80 °C, amb una dada mínima de -89,5 °C, la temperatura més baixa enregistrada a la superfície de la Terra.
El clima de la sabana, és un tipus de clima tropical sec amb extrems de temperatura típic de la sabana, o praderia dins una zona tropical.
El clima calent de la sabana té un dèficit hídric més o menys acusat. Malgrat que la precipitació anual pot ser major que l'evapotranspiració. Normalment hi ha una estació seca, amb una durada d'un mínim de 8 setmanes, on la pluviometria és molt baixa o és inexistent i una estació humida o de pluges. Durant els mesos de l'estació de pluges normalment hi ha pluja suficient per al creixement de la vegetació. El total de pluja és molt variable des de 250 a 2.000 litres l'any. Algunes sabanes s'inunden temporalment pel drenatge lent o per la crescuda de rius o llacs. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos, del gènere acàcia per exemple, però hi domina la vegetació herbàcia.
Les temperatures a les sabanes són molt altes sense gaire variació al llarg de l'any. Normalment hi ha més variació entre la temperatura del dia i la de la nit. Cap al final de l'estació seca és quan fa més calor. La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar més la temperatura és la major nuvolositat. En alguns casos es troben en altiplans a alçades de més de 2000 metres i aleshores les temperatures disminueixen aproximadament 0,5 graus Celsius per cada 100 metres d'increment d'altitud.
El semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa, és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual. Una definició més precisa, la proporciona la classificació climàtica de Köppen amb el tractament dels climes d'estepa (BSk i BSh) com intermedis entre els climes de desert (BW) i els humits. Segons la classificació de Köppen, també entren com a semiàrides part de les zones boscoses seques del Canadà i Sibèria. El clima d'estepa de la praderia de les regions de la Terra de latitud mitjana correspon segons la classificació de Köppen al BSK.
El clima subhumit, és aquell tipus de clima classificat com massa sec per a ser humit i massa humit per a ser àrid
Els climes subhumits presenten un dèficit de precipitació sobre l'evapotranspiració potencial moderat, ja que les pluges cobreixen més del 80% de les necessitats anuals (dada que depèn de les classificacions).
Quan en un clima disminuexen les precipitacions per sota del llindar del clima subhumit es classifica en primer ordre com a subàrid i si l'aridesa augmenta com àrid.
El clima submediterrani, és una subdivisió del clima mediterrani.
Generalment correspon a localitats ubicades a la muntanya mitjana entre els 800 i els 1400 metres tot i que segons les condicions orogràfiques (fons de valls) pot presentar-se en cotes més baixes.
El caracteritzen el fet de situar-se en la banda baixa respecte a temperatures i amb més humitat que el clima mediterrani estricte.
La temperatura mitjana d'un lloc de clima submediterrani sol estar entre 10 i 14 °C mentre que la pluviometria pot ser la mateixa o superior a les estacions de clima mediterrani típic però per efecte de les més baixes temperatures la humitat sempre és superior.
La vegetació dels climes submediterranis és de transició entre la típicament mediterrània i l'eurosiberiana. Encara hi són presents les espècies mediterrànies més resistensts al fred com l'alzina però hi apareixen ja diversos tipus de roures i moltes plantes de fulla caduca.
Submediterrani també és gran part de la Provença i resta de Occitania no litoral
Osona és una comarca típica amb clima submediterrani la inversió tèrmica però fa que en el fons de la Plana de Vic, a 400 metres d'altitud, les temperatures hivernals siguin més fredes que a la muntanya mitjana d'aquesta comarca.
El clima subtropical, és el tipus de clima amb característiques intermèdies entre els climes pròpiament tropicals i el clima subàrtic. Inclou el clima mediterrani, com a clima subtropical sec i el clima subtropical humit.La zona subtropical es troba en l'hemisferi nord entre la latitud 40° i 25° Nord i en l'hemisferi sud en les latituds 20° i 35° Sud.
Exemples de llocs amb clima subtropical són la península de Florida, el sud-est de la Xina (Yunnan, Xiamen, Nanjing, Nanning, Txangxa, Txongqing, Txengdu, Wuhan, Xanghai i Hong Kong) i les illes Macaronèsiques (Canàries, Açores, Madeira i Cabo Verde). A la península Ibèrica, n'hi ha uns quants llocs a la costa andalusa meridional, com Motril, Màlaga i Estepona.
El clima subtropical humit, és aquell tipus de clima subtropical caracteritzat per estius càlids i humits i hiverns frescos.[1] Es diferencia del clima tropical per l'estació d'hivern força definida i del clima mediterrani pels estius humits amb precipitacions abundants. Les masses d'aire estant sotmeses a fluxos meridians, les temperatures poden augmentar o descendir bruscament.
En general, a causa de la humiditat més alta i la seva manca d'estabilitat que pot donar variacions relativament brusques de temperatura en qualsevol època de l'any, el clima subtropical humit és menys agradable que el clima mediterrani.
Una variant del clima subtropical humit és el clima sínic. El mot "sínic" es va originar en el fet que aquest tipus de clima és molt característic de certes regions de la Xina.
La zona subtropical humida es troba a les mateixes latituds que la zona mediterrània, entre 25 i 45°, tant a l'hemisferi nord com a l'hemisferi sud, però a les façanes orientals dels continents, al contrari de les zones de clima mediterrani. Tot i així, dins dels litorals de l'est de cada zona continental hi ha variacions particulars quant a les precipitacions i temperatures, com les nevades abundants al nord del Japó i al Québec l'hivern. Aquestes no són característiques de les zones subtropicals i exclouen aquestes regions.
El clima subàrtic o clima boreal és aquell tipus de clima de les zones subàrtiques amb característiques intermèdies entre el clima polar i el clima temperat. Es caracteritza per estius curts, però ben definits, i hiverns llargs i molt freds.El clima subàrtic es troba en l'hemisferi nord entre la latitud 40° i 25° Nord i en l'hemisferi sud en les latituds 20° i 35° Sud.
En aquest clima es donen variacions estacionals de temperatura molt extremes.
- Hivern: Molt llarg, fins a nou mesos, amb temperatures de fins a - 40 °C de mínima. Hi han entre 5 i 7 mesos en els que la temperatura mitjana diària es troba sota zero. Tota la humiditat del terreny i el subsól es glaça fins a profunditats d'uns quants metres. El desgel estival no até a una temperatura suficientment alta com per arribar a desgelar poc més d'un metre sota la superfície. Així es forma el permafrost o capa de gel permanent subterrània. La gruixor del permafrost varia de(0.6 to 4 m segons la latitud i tipus de sól.[1] Algunes zones, com la part sud d'Alaska i el nord-est d'Europa es troben a la vora d'oceans amb corrents temperades que fan que els hiverns no siguin tan crus i es pugui practicar el conreu de la terra.
- Estiu: Les temperatures diürnes poden ultrapassar els 30 °C, però aquesta estació és molt curta. A les zones més fredes del subàrtic l'estiu només inclou un sol mes amb una temperatura mitjana diària superior a 10 °C. L'estiu mitjà pot durar entre 45 i 100 dies com a màxim. Tot i dins de l'estiu pot glaçar qualsevol nit a moltes zones.
L'hemisferi meridional té una manca gairebé total de masses continentals a la seva zona temperada. Es troben poquíssimes àrees amb les característiques del clima subàrtic a les latituds meridionals del planeta, l'excepció, és a dir les zones de clima subàntartic, són llocs molt puntuals i menuts. Cal esmentar una petita secció del litoral sud de Xile, Kerguelen, l'extrem sud de Nova Zelanda i les Malvines entre altres.
El clima sínic, és un tipus de clima segons la classificació climàtica de Köppen. Es tracta d'una mena de variant del clima subtropical humit. El mot "sínic" es va originar en el fet que aquest tipus de clima és molt característic de certes regions de la Xina.És un clima suau però de caràcter continental. Es pot considerar com a una extensió del clima monsònic a les zones temperades.
Es caracteritza per un hivern sec i suau. Els estius són relativament plujosos. Aquest tipus de clima és molt favorable per a l'agricultura. Les plantes adaptades a aquest clima reben quantitats importants de pluja durant llur període vegetatiu. Normalment, es registren de 1.000 a 2.000 mm de pluja a l'any. Les diferències de temperatures són sovint molt accentuades, a causa del caràcter continental d'aquest clima, especialment als llocs on aquest fet s'accentua per distàncies més grans fins a la costa més propera.
El clima sínic és un clima molt agradable, car les pluges estivals moderen la calor de l'estiu, i els hiverns són secs i de nits fresques. En moltes zones limita amb el clima de la sabana. La neu i les glaçades hi són absents excepte a altituds elevades. Els colons europeus de certes zones de Kenya i de Zimbabwe (abans Rhodèsia del Sud) varen aprofitar els avantatges d'aquest clima per a fundar grans explotacions agràries.
El clima tropical, és un tipus de clima que correspon a l'estat mitjà de l'atmosfera en les zones tropicals. Aquest clima es troba entre les latituds de 15 a 25º, tant al nord com al sud de l'equador. De vegades s'inclou també el Clima equatorial i sempre s'exclouen el clima de muntanya tropical i el clima desèrtic tropical.
Les altes temperatures caracteritzen els climes tropicals, ja que tots els mesos de l'any tenen temperatures mitjanes superiors als 18 °C i no hi ha glaçades. En el clima tropical pròpiament dit, que exclou el clima equatorial, per ser aquest molt més uniforme en temperatura i pluviometria, l'estació seca pot restar reduïda a un o dos mesos per exemple a Lagos a Nigèria o ser tan llarga com deu mesos (al Sahel africà).
La definició general de clima tropical comprèn els climes que no són àrids i on la temperatura mitjana mensual no davalla al llarg de l'any dels 18 °C segons va definir Köppen. Així doncs no són les temperatures les que defineixen les estacions dels climes tropicals sinó la pluviometria. En els climes tropicals sempre hi ha una estació seca (amb altes temperatures i poca o nul·la pluviometria) i una estació humida (també càlida i amb precipitacions que superen l'evapotranspiració). Tals requisits exclouen doncs els climes de deserts càlids (per la insuficient pluviometria durant tots els mesos de l'any) i els de muntanya tropical (per les temperatures inferiors als 18 °C de mitjana mensual en tots o en alguns mesos de l'any).
No hay comentarios:
Publicar un comentario