1. Cerca informació normativa sobre l'apòstrof, la contracció i el guionet en català. Posa'n exemples de cada un i de la problemàtica que presenten a l'hora d'escriure'ls.

 

LA CONTRACCIÓ

La contracció és el procés provocat per l'encontre de dues formes, de les quals una acaba en vocal i l'altra comença també en vocal o en hac, que consisteix a simplificar en una de sola aquestes dues vocals (o vocal i hac).

Les preposicions de, a, per es contrauen davant l'article masculí singular o plural (el, els), i la partícula ca, davant l'article personal. Així en resulten les següents formes: del / dels; al / als; pel / pels; cal / can.

de+el: del pare per+el: pel camí

de+els: dels nois per+els: pels camps

a+el: al poble ca+el: cal metge

a+els: als avis ca+en: can Genís

Cal fer, però, dues precisions: 

• Si el mot comença en vocal, aleshores no es farà contracció, sinó que s'apostrofa.

Així, "del noi", però "de l'avi"; "can Pep" o "cal Pep", però "ca l'Eduard" o "ca n'Eduard".

• Si es tracta de la preposició composta per a, sols es contrau la "a". Aleshores, en resulten les formes per al,  per als.

Així, es diu: Aquest espectacle està muntat pels nens ("són els nens els qui el munten"), a diferència de quan es vol dir Aquest espectacle està muntat per als nens ("està destinat als nens").

EL GUIONET

El guionet és un signe gràfic que consisteix en un guió curt (-), com el que s’empra per a separar els elements de certs compostos o es posa al final d’una ratlla quan cal trencar un mot que no hi cap complet

 

Quines paraules s’escriuen amb guionet?

• Les paraules compostes el primer element de les quals acaba en vocal i el segon element de les quals comença en r, s i x.

És un somiatruites i un poca-solta;l’altre dia de poc que no cau per un penya-segat

• Les paraules compostes quan l’ortografia podria tenir lectures errònies.

L’APÒSTROF

 

L'apòstrof reflecteix en l'escriptura l'elisió d'un so en la llengua parlada. Norma general Article masculí s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): l'home, l'ingrat, l'arc. no s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc. femení s'apostrofa davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única (però: la unilateralitat, la innecessària). no s'apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra). davant de i i u consonants, és a dir, davant de diftong creixent: la hiena, el iogurt. davant del prefix negatiu a: la anormalitat. Preposició de s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba, d'altres, d'universitat. no s'apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iod. davant del prefix negatiu a: de asimètric. Pronom s'apostrofa davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté. darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's, porta'ns. en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi. no s'apostrofa us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us. la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem. Observacions El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit. Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE. Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida. Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà. Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià. Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor. Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets. Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire. En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos). Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua). No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.