jueves, 22 de octubre de 2015

   1. Fes un resum d'aquest text.
La felicitat és una petita cosa que et pot venir i anar-se'n sense dir res, em de aprofitar cada minut de la vida, perquè cada un de ell, es un gran regal per nosaltres.

    2. Quin és el tema principal?
El tema principal es ser feliç.      
    
   3. A quines conclusions s'arriba en el text?
Que hem de tenir una actitud positiva, ens hem de comunicar i saber veure la realitat, riure, jugar i sobretot anar descobrint noves coses.
    
   4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?
És una "fantasma" al que no veim.

       Com es pot ser feliç?  
Amb unes simples coses que tornen gran amb el record, amb amics i tenguent a la gent més estimada al nostre voltant.
 
   5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.
No sabria que dir, supòs que si, apart es una sensació difícil d'explicar.  



Resultado de imagen de imagenes de la felicidad
              Respon les preguntes següents:
 
   1. Escriu el nom de les principals formes de relleu.
  
 Altiplà, plana,muntanya,serralada,serra

   2. Què són les plaques tectòniques?
 
És una de les parts mòbils que formen la segona capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins a una profunditat de 250 quilòmetres.
 
   3. Explica quin tipus de relleu afavoreix la vida de les persones i per què.
 
El que afavoreix més es el tropical perquè es més d'estiu i se esta mes bé.
  
   4. Què és el cicle de l'aigua?
 
L'aigua és un element indispensable per a la vida de les persones, els animals i les plantes. Si hi penses una mica, t'adonaràs que l'aigua, malgrat no sempre n'hi hagi prou per a tothom, és contínuament present en les teves activitats diàries. Per això l'aigua és un bé que cal saber administrar i no malgastar inútilment. A la natura es pot trobar en tres estats diferents: sòlid (neu o glaç als llocs freds), líquid (a rius i mars) i gasós (vapor d'aigua als núvols).
És un dels cicles més senzills ja que l'intercanvi que es produeix entre compartiments és d'una sola molècula, l'aigua, pels processos d'evaporació, condensació, precipitació, solidificació i desglaç, donat que l'aigua pot estar en forma líquida, gasosa (vapor d'aigua) o sòlida (gel, neu).
 
5. Quines són les fonts d'aigua dolça més important?
  
Rius,llacs i dipòsits subterranis. 
 
6. Explica els climes càlids, els temperats i els freds.
  
Se situen entre el tròpics de Càncer i de Capricorn .Es caracteritzen perquè la temperatura mitjana del mes mes fred es superior als 18ºC.
 
Es localitzen en dues zones entre tròpics i els cercles polars.Presenten quatre estacions amb diferencia de temperatures i precipitacions .
 
El clima té les temperatures mes baixes de la Terra i les precipitacions són quasi in-existibles , per això no hi ha vegetació . 

             1. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
            
- Cucorba, és un grup mallorquí dedicat a l'animació infantil fundat a Muro el 1977. L'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà.
Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans i amb temes de creació pròpia.
S'estrenen discogràficament el 1985 amb l'àlbum Com un pern de rifa i d'aleshores ençà han publicat diversos discos: Demà és festa (1988), Trencaclosques (1990), Xica pica pollerica (1993), Les millors cançons infantils (1993), En Joan Petit quan balla (1995), Cucorba té 3 pallassos (1998), Prou de mollor (2001), La lluna i la pruna (2004), Madò Pereta canta i compta amb Cucorba (2004), Cucorba 30 (2006),[1] Cucorba dBàsic (2009) i Mamballetetes. Cançonetes per a persones petitetes (2010).
D'entre els seus muntatges destaquen N'Espardenyeta, de Jaume Vidal i Alcover (1978); La princesa embruixada, de Gabriel Janer Manila (1982), i Trencaclosques, programa realitzat pel Centre Territorial de TVE a Balears (1990). El 1988 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll i el 2003 amb el Premi Ramon Llull.

- Afegeix imatges:






2. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
Crec que tendria que ser molt distints del que es, perquè les classes son molt avorrides, hi ha professors que ens lleven les ganes de seguir estudiant, a vegades no expliquen be i hi ha alguns alumnes que no fan gens de feina dins classe.

3.  Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.
L' amistat per jo es una cosa molt important, lo que un poc difícil de explicar. Crec que l'amistat es una de les coses més importants que hi pot haver,per exemple, els meus amics i la família que es la gent que ens envolta, que passen el dia a dia amb nosaltres, amb els quals tenim mil i una història i experiències viscudes. Ells son els que ens ajuda i ens dona força, el que ens animem i ens recolzen, els que ens donen consells quan més o necessitam i els que ens corregeixen quan fallam. 


-Tu et consideres un bon amic i per què:
Crec que si em podria considerar una bona amiga, sempre les ajut quan ho necessiten, lis dic sempre el que pens davant d'elles, perquè en una amistat sempre hi ha d'haver sinceritat, lis faig riure al igual que elles a mi també, sempre estic amb elles, sortim de festa, ens o contam i mai ocultam res entre nosaltres.


-Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? 
 Primer de tot me ha de donar confiança, ha de ser alegra (no m'agrada la gent negativa), generosa, simpàtica i sobretot,  que sigui sincera i bona persona, gens avorrida i que li agradi sortir. 

-Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.



jueves, 15 de octubre de 2015


 1. Cerca informació sobre els diferents tipus de CLIMES, i com aquests afecten la nostra vida quotidiana.


El clima àrid: es dóna en àrees seques, com el centre de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia. Aquest clima comprèn temperatures extremes amb màximes molt altes.

El clima atlàntic: és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits. Es dóna a la façana occidental dels continents, i se situa entre zones de clima mediterrani cap a la zona que s'aproxima a l'equador i les zones de clima polar a mesura que ens aproximem als pols.

El clima continental: és una característica del clima, que consisteix en una gran diferència entre les temperatures d'hivern i les de l'estiu.
Habitualment es considera que un contrast de 20 graus o més entre la temperatura mitjana del mes més fred i la temperatura mitjana del mes més càlid indica un clima continental. Sense arribar a aquests valors indicats en climes mediterranis 18 o 19 graus de diferència també es considera que són de tendència continental. Per exemple Lleida, Manresa i Vic tenen un clima mediterrani continentalitzat.


El desert polar, en sentit ample, és la zona de la Terra que rep una precipitació anual menor de 250 litres i que té el mes més càlid amb temperatura mitjana menor de 10 °C. Aquesta definició inclou la major part de la tundra (excepte la que rep més de 250 litres de precipitació a l'any).
En sentit estricte el desert polar és un bioma situat més al nord o a més altitud que la tundra essent encara més fred i més sec que la tundra típica. La temperatura del mes més càlid és igual o inferior.

El clima equatorial, clima tropical humit o clima de les selves tropicals, és un dels tipus de clima. Es caracteritza per les escasses amplituds tèrmiques anuals (menys de 5 °C) i les altes temperatures. La mitjana de tot l'any és d'uns 25 °C i l'amplitud tèrmica anual inferior a 2 °C. Una altra característica és l'alta pluviositat, i sempre pluges superior a 2.000 ml anuals.Es localitza a les zones amb latitud pansals molt baixes i zones properes a l'equador terrestre.

 El clima mediterrani, és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical. Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada que ressegueix els paral·lels 35° N i S de la terra. L'àrea temperada es caracteritza per tenir una pluviositat abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de glaçades a l'hivern. Això dóna una vegetació esponerosa, de caràcter caducifoli, amb uns estrat herbaci nemoral, uns estrat arbustiu esclarissat i un estrat arbori alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls profunds i rics en nutrients i aigua.

El clima mediterrani continentalitzat, és un tipus de clima present a la península Ibèrica i altres llocs de clima mediterrani.És més fred que el clima mediterrani típic: la temperatura mitjana de gener, que en el clima mediterrani estàndard està per sobre dels 7 graus i pot arribar a 14 (Costa del Sol, Algarve. etc.), se situa normalment en els climes continentalitzats al voltant dels 4 o 6 graus.La pluviometria pot ser més alta (Plana de Vic) o més baixa (Lleida) que les del clima mediterrani litoral.

El clima polar, segons la classificació climàtica de Köppen es caracteritza pel fet que la temperatura mitjana mensual no arriba als 10 °C en cap dels mesos de l'any.Les precipitacions acostumen a ser molt escasses en els casquets polars i en la majoria de la tundra, però en aquesta hi ha llocs molt plujosos com ocorre en la banda occidental de la tundra d'Islàndia. La humitat relativa de l'aire acostuma a ser molt baixa especialment en els casquets polars lloc on també hi pot haver forts vents de tipus catabàtic.
Als pols les temperatures són molt baixes entre altres factors perquè els raigs solars arriben molt inclinats respecte a la superfície terrestre, a més l'albedo de la neu i el gel és molt alt i gran part de l'energia solar incident és reflectida i no escalfa gaire la superfície.
S'assoleixen les condicions més severes als clims polars de l'Antàrtida i l'interior de Groenlàndia, ja que els seus casquets polars respectiues tenen un gruix de dos a tres quilòmetres i la temperatura ambient descendeix amb l'altitud. A l'Antàrtida s'ha arribat a assolir els -70 °C i -80 °C, amb una dada mínima de -89,5 °C, la temperatura més baixa enregistrada a la superfície de la Terra.


El clima de la sabana, és un tipus de clima tropical sec amb extrems de temperatura típic de la sabana, o praderia dins una zona tropical.
El clima calent de la sabana té un dèficit hídric més o menys acusat. Malgrat que la precipitació anual pot ser major que l'evapotranspiració. Normalment hi ha una estació seca, amb una durada d'un mínim de 8 setmanes, on la pluviometria és molt baixa o és inexistent i una estació humida o de pluges. Durant els mesos de l'estació de pluges normalment hi ha pluja suficient per al creixement de la vegetació. El total de pluja és molt variable des de 250 a 2.000 litres l'any. Algunes sabanes s'inunden temporalment pel drenatge lent o per la crescuda de rius o llacs. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos, del gènere acàcia per exemple, però hi domina la vegetació herbàcia.
Les temperatures a les sabanes són molt altes sense gaire variació al llarg de l'any. Normalment hi ha més variació entre la temperatura del dia i la de la nit. Cap al final de l'estació seca és quan fa més calor. La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar més la temperatura és la major nuvolositat. En alguns casos es troben en altiplans a alçades de més de 2000 metres i aleshores les temperatures disminueixen aproximadament 0,5 graus Celsius per cada 100 metres d'increment d'altitud.

El semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa, és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual. Una definició més precisa, la proporciona la classificació climàtica de Köppen amb el tractament dels climes d'estepa (BSk i BSh) com intermedis entre els climes de desert (BW) i els humits. Segons la classificació de Köppen, també entren com a semiàrides part de les zones boscoses seques del Canadà i Sibèria. El clima d'estepa de la praderia de les regions de la Terra de latitud mitjana correspon segons la classificació de Köppen al BSK.

 El clima subhumit, és aquell tipus de clima classificat com massa sec per a ser humit i massa humit per a ser àrid
Els climes subhumits presenten un dèficit de precipitació sobre l'evapotranspiració potencial moderat, ja que les pluges cobreixen més del 80% de les necessitats anuals (dada que depèn de les classificacions).
Quan en un clima disminuexen les precipitacions per sota del llindar del clima subhumit es classifica en primer ordre com a subàrid i si l'aridesa augmenta com àrid.

El clima submediterrani, és una subdivisió del clima mediterrani.
Generalment correspon a localitats ubicades a la muntanya mitjana entre els 800 i els 1400 metres tot i que segons les condicions orogràfiques (fons de valls) pot presentar-se en cotes més baixes.
El caracteritzen el fet de situar-se en la banda baixa respecte a temperatures i amb més humitat que el clima mediterrani estricte.
La temperatura mitjana d'un lloc de clima submediterrani sol estar entre 10 i 14 °C mentre que la pluviometria pot ser la mateixa o superior a les estacions de clima mediterrani típic però per efecte de les més baixes temperatures la humitat sempre és superior.
La vegetació dels climes submediterranis és de transició entre la típicament mediterrània i l'eurosiberiana. Encara hi són presents les espècies mediterrànies més resistensts al fred com l'alzina però hi apareixen ja diversos tipus de roures i moltes plantes de fulla caduca.
Submediterrani també és gran part de la Provença i resta de Occitania no litoral
Osona és una comarca típica amb clima submediterrani la inversió tèrmica però fa que en el fons de la Plana de Vic, a 400 metres d'altitud, les temperatures hivernals siguin més fredes que a la muntanya mitjana d'aquesta comarca.

El clima subtropical, és el tipus de clima amb característiques intermèdies entre els climes pròpiament tropicals i el clima subàrtic. Inclou el clima mediterrani, com a clima subtropical sec i el clima subtropical humit.La zona subtropical es troba en l'hemisferi nord entre la latitud 40° i 25° Nord i en l'hemisferi sud en les latituds 20° i 35° Sud.
Exemples de llocs amb clima subtropical són la península de Florida, el sud-est de la Xina (Yunnan, Xiamen, Nanjing, Nanning, Txangxa, Txongqing, Txengdu, Wuhan, Xanghai i Hong Kong) i les illes Macaronèsiques (Canàries, Açores, Madeira i Cabo Verde). A la península Ibèrica, n'hi ha uns quants llocs a la costa andalusa meridional, com Motril, Màlaga i Estepona.

El clima subtropical humit, és aquell tipus de clima subtropical caracteritzat per estius càlids i humits i hiverns frescos.[1] Es diferencia del clima tropical per l'estació d'hivern força definida i del clima mediterrani pels estius humits amb precipitacions abundants. Les masses d'aire estant sotmeses a fluxos meridians, les temperatures poden augmentar o descendir bruscament.
En general, a causa de la humiditat més alta i la seva manca d'estabilitat que pot donar variacions relativament brusques de temperatura en qualsevol època de l'any, el clima subtropical humit és menys agradable que el clima mediterrani.
Una variant del clima subtropical humit és el clima sínic. El mot "sínic" es va originar en el fet que aquest tipus de clima és molt característic de certes regions de la Xina.
La zona subtropical humida es troba a les mateixes latituds que la zona mediterrània, entre 25 i 45°, tant a l'hemisferi nord com a l'hemisferi sud, però a les façanes orientals dels continents, al contrari de les zones de clima mediterrani. Tot i així, dins dels litorals de l'est de cada zona continental hi ha variacions particulars quant a les precipitacions i temperatures, com les nevades abundants al nord del Japó i al Québec l'hivern. Aquestes no són característiques de les zones subtropicals i exclouen aquestes regions.


El clima subàrtic o clima boreal és aquell tipus de clima de les zones subàrtiques amb característiques intermèdies entre el clima polar i el clima temperat. Es caracteritza per estius curts, però ben definits, i hiverns llargs i molt freds.El clima subàrtic es troba en l'hemisferi nord entre la latitud 40° i 25° Nord i en l'hemisferi sud en les latituds 20° i 35° Sud.
En aquest clima es donen variacions estacionals de temperatura molt extremes.
  • Hivern: Molt llarg, fins a nou mesos, amb temperatures de fins a - 40 °C de mínima. Hi han entre 5 i 7 mesos en els que la temperatura mitjana diària es troba sota zero. Tota la humiditat del terreny i el subsól es glaça fins a profunditats d'uns quants metres. El desgel estival no até a una temperatura suficientment alta com per arribar a desgelar poc més d'un metre sota la superfície. Així es forma el permafrost o capa de gel permanent subterrània. La gruixor del permafrost varia de(0.6 to 4 m segons la latitud i tipus de sól.[1] Algunes zones, com la part sud d'Alaska i el nord-est d'Europa es troben a la vora d'oceans amb corrents temperades que fan que els hiverns no siguin tan crus i es pugui practicar el conreu de la terra.
  • Estiu: Les temperatures diürnes poden ultrapassar els 30 °C, però aquesta estació és molt curta. A les zones més fredes del subàrtic l'estiu només inclou un sol mes amb una temperatura mitjana diària superior a 10 °C. L'estiu mitjà pot durar entre 45 i 100 dies com a màxim. Tot i dins de l'estiu pot glaçar qualsevol nit a moltes zones.
D'una manera ampla el clima subàrtic només es dóna a l'hemisferi nord. Per aquesta raó aquest tipus de clima rep sovint el nom de "clima boreal".
L'hemisferi meridional té una manca gairebé total de masses continentals a la seva zona temperada. Es troben poquíssimes àrees amb les característiques del clima subàrtic a les latituds meridionals del planeta, l'excepció, és a dir les zones de clima subàntartic, són llocs molt puntuals i menuts. Cal esmentar una petita secció del litoral sud de Xile, Kerguelen, l'extrem sud de Nova Zelanda i les Malvines entre altres.



El clima sínic, és un tipus de clima segons la classificació climàtica de Köppen. Es tracta d'una mena de variant del clima subtropical humit. El mot "sínic" es va originar en el fet que aquest tipus de clima és molt característic de certes regions de la Xina.És un clima suau però de caràcter continental. Es pot considerar com a una extensió del clima monsònic a les zones temperades.
Es caracteritza per un hivern sec i suau. Els estius són relativament plujosos. Aquest tipus de clima és molt favorable per a l'agricultura. Les plantes adaptades a aquest clima reben quantitats importants de pluja durant llur període vegetatiu. Normalment, es registren de 1.000 a 2.000 mm de pluja a l'any. Les diferències de temperatures són sovint molt accentuades, a causa del caràcter continental d'aquest clima, especialment als llocs on aquest fet s'accentua per distàncies més grans fins a la costa més propera.
El clima sínic és un clima molt agradable, car les pluges estivals moderen la calor de l'estiu, i els hiverns són secs i de nits fresques. En moltes zones limita amb el clima de la sabana. La neu i les glaçades hi són absents excepte a altituds elevades. Els colons europeus de certes zones de Kenya i de Zimbabwe (abans Rhodèsia del Sud) varen aprofitar els avantatges d'aquest clima per a fundar grans explotacions agràries.


El clima tropical, és un tipus de clima que correspon a l'estat mitjà de l'atmosfera en les zones tropicals. Aquest clima es troba entre les latituds de 15 a 25º, tant al nord com al sud de l'equador. De vegades s'inclou també el Clima equatorial i sempre s'exclouen el clima de muntanya tropical i el clima desèrtic tropical.
Les altes temperatures caracteritzen els climes tropicals, ja que tots els mesos de l'any tenen temperatures mitjanes superiors als 18 °C i no hi ha glaçades. En el clima tropical pròpiament dit, que exclou el clima equatorial, per ser aquest molt més uniforme en temperatura i pluviometria, l'estació seca pot restar reduïda a un o dos mesos per exemple a Lagos a Nigèria o ser tan llarga com deu mesos (al Sahel africà).
La definició general de clima tropical comprèn els climes que no són àrids i on la temperatura mitjana mensual no davalla al llarg de l'any dels 18 °C segons va definir Köppen. Així doncs no són les temperatures les que defineixen les estacions dels climes tropicals sinó la pluviometria. En els climes tropicals sempre hi ha una estació seca (amb altes temperatures i poca o nul·la pluviometria) i una estació humida (també càlida i amb precipitacions que superen l'evapotranspiració). Tals requisits exclouen doncs els climes de deserts càlids (per la insuficient pluviometria durant tots els mesos de l'any) i els de muntanya tropical (per les temperatures inferiors als 18 °C de mitjana mensual en tots o en alguns mesos de l'any).


viernes, 9 de octubre de 2015

   1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
La relació que te, es que els infants que neixen al carrer perquè no tenen doblers, fan pena veure-los com viuen, sense tenir roba, aliments ni una casa on poder viure inclús uns estudis.   

   2. Explica en una paraula el tema del poema.
Pobresa 
  
   3. Explica el significat de cada estrofa.

FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.



Son realitat que aveades hi ha per el carrer i no mos fixam i son unes de les pitjors coses que ens poden passar a n' aquest mon i a més si son infants que no tenen cap culpa del que lis a passat.




Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Es una estranya  sensació que ens fa sentir malament, però que gracies a Deu, no o passam malament


 Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i   
amb els ulls tancats al patiment aliè. 



Infants sense alimentació, sense poder viure be, sense uns estudis, una casa, etc, però ells no tenen gens ni mica del que li hagi tocat en aquesta vida, perquè ells son innocents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència. 

 Persones que cerquen on poder sobreviure, perquè  la vida es molt injusta i amb molt de perill. 

    4. Resumeix en tres línies el contingut del poema. 
  Son infants els quals estan en la pobresa i u passen molt malament en mentres que a nosaltres, quan els veim en donen pena i no valoram el que tenim i no ens fixam de lo injusta, dolenta i perillosa que pot arribar a ser la vida.

  5. Què en penses del conflice a Síria? Cerca'n informació.
Crec que no tendrien que haver conflictes, u trob una gran beneitura, i més el tema del perquè u fan, a més ells no s' adonen de tot el mal que estan fent i estan perjudicant molts als infants, lo qual ells no tenen culpa del que passa. 
  
       CONFLICTE DE SÍRIA
  Ja fa gairebé quatre anys que Síria pateix els efectes d'una guerra que ha generat una tragèdia humanitària no vista al món des del final de la Segona Guerra Mundial. Més de dues-centes mil persones han mort com a conseqüència directa del conflicte, i nou milions i mig de ciutadans s'han vist obligats a abandonar la seva llar pels combats. El que va començar com un aixecament ciutadà demanant al règim de Bashar el Asad reformes polítiques i més participació dels siris a la vida pública ha degenerat en un llarg conflicte civil, sense esperances de solució, amb unes implicacions internacionals importants i que transformarà radicalment i per a sempre la conflictiva regió del Pròxim Orient. Ricard García Vilanova, fotògraf freelance i el periodista que ha passat més temps a Síria, i Marc Marginedas, enviat especial d'El Periódico de Catalunya, que va fer nombrosos viatges al país àrab entre el 2012 i el 2014, miren d'acostar-nos a la realitat d'una guerra que cal no deixar caure en l'oblit. 



lunes, 5 de octubre de 2015

   1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
  
NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT: Es refereix que moltes vegades els millors regals son les expressions en paraules i no regalant cap objecte. 
  
   2. Explica en una paraula el tema del poema.
Sorprendent.  

    3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 

NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT
Ningú no m'havia explicat 
que el millor regal podien
ser les paraules que algú
et pot dedicar i el conhort
que et poden arribar a
donar.

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa
i de manera elegant.
Paraules seductores
que escriuen històries
amb la veritat, t'allunyen
de la foscor, també de
l'adversitat i sempre et
fan anar cap endavant.

Ningú no m'ho havia contat...
O potser no ho havia copsat.
Antònia Lladonet
Ningú no m'havia explicat  7
que el millor regal podien 7
ser les paraules que algú 7
et pot dedicar i el conhort 8-1=7
que et poden arribar a 7
donar. 1
    
             - Son hexasíl·lab (primera estrofa), enneasíl·lab (segona estrofa), bisíl·lab (tercera estrofa)     

jueves, 1 de octubre de 2015

    1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.
L'atardo es una època on hi ha moltes precipitacions i baixen les temperatures per tot i les fulles dels arbres es canvien de color i caven, també en aquesta època es solen torrar castanyes al foc o a la xemeneia. Una de les coses que te l'atardo, es que el dies tornen més curts i les nits més llargues.
   
 
  
                                        La tardor m'arriba de puntetes,
sense fer soroll, ben quietament
acollint encara móres i oronetes
i mantenint el rostre resplendent.
No marxa pas de sobte
aquella claror d'estiu,
ni l'aire ros i càlid,
tampoc les llargues hores.
No fugen entusiasmes,
només impercentiblement
ens apropa els capvespres
difuminant colors plàcidament
i omplint-me els ulls de violetes. 
 
   2.Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient. 
Tracte de l'atardo, però a la mateixa vegada també xerra de l'amor.
  
                                                            

 
   1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

Es un ocell que esta tancat dins una gàbia, però el seu amo sempre el molt ben cuidat, amb la seva aigua, el seu menjar, etc, i un dia el seu propietari decideix donar-li llibertat, però l'ocell se n'adona del perill que hi pot haver en el carrer i prefereix quedar-se dins la gàbia, ja que esta ben cuidat amb el seus aliments i les seves coses.                
     
   2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 
El protagonista principal es un ocell, que se n'adona que al seu voltant hi ha molt de perill.
                  
   3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 
Jo crec que un ocell engabiat no simbolitza la lliberta, perquè no tenen la possibilitat ni la oportunitat de poder ser lliure.
     
   4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.  

* És normal que l'ocell no vulgui la llibertat?
Si, es normal que l'ocell no vulgui la llibertat, perquè així com esta ara, el tenen molt ben cuidat. 

 * Hauria estat millor no tancar-lo mai? 
Lo millor que es pot fer es no tancar a un ocell o qualcun altre animal, perquè ells necessiten llibertat igual que nosaltres, però en aquest cas el propietari de l'ocell fa ve de cuidar-lo i tenir-lo ben protegit, perquè si no fos així ell ja hauria mort en el carrer.

 * Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.  
Crec que si, perquè darrerament, hi ha moltes guerres i molta gent dolenta que només vol fer mal a les altres persones i al mon.  
 

 1. Heu vist que el nostre blog comença amb uns versos d'aquest poema que fou traduït i musicat pel compositor Lluis LlachDescriu una bona filosofia de viure i m'agradaria que vosaltres descobríssiu quina és. Simplement doncs, copia el poema al teu blog, acompanya'l d'una imatge adient, explica el que ens conta i penja a la mateixa entrada la cançó. 

El viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences. 
Lluis Llach



https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWmuAtqLtwI75NqWIiGlkJqt2II5Iog4N_a3mAo8_5oSXmf8ICIJBgtQtkKW6b7FsBVDtZMv1kmao4J0H7dQmUJ2yc7a6IqIeRHUkF-CKlZa7Jr2wti9OMVqUOZEe9GmpbMP_vd_k4aZ1G/s640/pajaros.jpg