jueves, 10 de marzo de 2016


                    Cerca informació sobre el que és un reportatge. 
 
El reportatge no és una altra cosa que l'ampliació d'una notícia. Quan es produeix un fet important, el periodista resumeix què ha passat en breus paraules. En canvi, el reporter intenta saber més
coses. Per això investiga, s'apropa al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers, de manera que, amb totes les dades que ha recollit, acaba fent un treball que acostuma a tenir imatges i textos.
 
Quina diferència hi ha amb una crònica?
 La crònica i el reportatge són altres dos gèneres periodístics que, juntament amb l'entrevista, són habituals en els nostres mitjans de comunicació. En ocasions, sobretot per al públic, és difícil distingir l'un de l'altre. Pensaràs, "i què més dóna? Jo el que vull és tenir una informació bona i veraç ". Podria respondre't amb el conegut "el saber no ocupa lloc", però crec que et mereixes molt més, una raó millor per conèixer i saber distingir entre els diferents gèneres. 
Ja hem tractat l'entrevista i has pogut entreveure com s'escriu una notícia si has llegit l'entrada de Bloggy Mary sobre les notes de premsa. A més, en ambdós casos, és fàcil distingir què és què. La cosa es complica ara perquè, en realitat, poques vegades hi ha la puresa absoluta, igual que no existeix l'objectivitat total (tots som persones i, per tant, subjectius).

Un poc de literatura segle XX



     1.
Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
L'Escola mallorquina fou un grup d' illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.[1] El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.[2]
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
Fins a 1936, el terme l'escola mallorquina té dos sentits:
  1. En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
  2. En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.[3]
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.
     
      2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatives.


Algunes de les seves obres, normalment son poesia:
  • Poesies (1885)
  • De l'agre de la terra (1897)
  • Tradicions i fantasies (1903)
  • Horacianes (1906)
  • Visions de Palestina (1908)
  • Sermons panegírics (1916)
  • Lo pi de Formentor






viernes, 4 de marzo de 2016

Comprensió lectora

                                                     

                                                     ABANS QUE SIGUEM RES
                             (Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques)

Et dono les paraules que no t’he dit, per si les goses llegir, i un tros de paper per si volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Un nosaltres cosit amb les mans de dos aprenents. Una cançó senzilla que puguem cantar tots dos sense perdre el ritme, ni el compàs. Et dono les ganes de viure que duc al fons d’aquestes butxaques.  


Regala’m, si et va bé, una engruna del teu temps. Un vespre de març passejant per Calafell. Un dissabte on, en una ciutat nova, sortim de festa fins que surti el sol. Que siguin els teus llavis i les teves mans els que em diguin bon dia. Un matí fent el cafè, on despentinats remenem calaixos buscant el sucre o baixem al supermercat per comprar la llet. Que tornem al llit i des de la finestra vegem com s’enfilen els roures i les alzines. Gairebé en podem tocar les branques si ens hi apropem i allarguem la mà. Que fem l’amor lentament. Que la intensitat ens faci d’embranzida. Tant és el que arribarà demà, ja ho veus, ni tinc presses ni duc cap rellotge al canell.

El que voldria compartir potser morirà abans de ser. Un sastre amb bon ofici haurà de descosir-nos. Tancaré la finestra, i la branca del roure serà orfe d’estornells. Davant del vidre, xiularé la cançó com si l’haguéssim fet nostra.
    Gemma Ventura Farré

     1. Fes un resum d'aquest text.








   Es una persona que s'expresa i vol donar tota la seva confiança.  
     2. Escriu el tema en una sola paraula.
         Acerament.
     3. A qui li podries dirigir aquestes paraules del teu entorn familiar o d'amics? Per què?
         A una persona especial.    
     4. Explica què intenta dir l'autora amb aquesta frase: "Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques".
       Et donarà tota la força, l'energia i l'ajuda que necessitis

jueves, 18 de febrero de 2016

Dariusz Klimczak





 1.
Cerca informació sobre el fotògraf Dariusz Klimczak, la penges al teu blog.

La fotografia d'aquest artista un gran component emocional, on segons ell mateix explica, busca mostrar estats d'ànim, la metafísica i els símbols universals. Klimczak porta fent fotos des de fa 25 anys, centrant-se en la fotografia creativa i manipulant només en la seva justa mesura. Únicament utilitza el color quan li sembla necessari per a una foto. Artista amb gran ofici, crea imatges on l'estètica i la imaginació li serveixen com a principal vehicle d'expressió. Mons envoltants, personatges que s'intueixen, paisatges evocadors i realitats recreades al límit del que és possible formen part del seu llenguatge. Ens vam quedar amb algunes fotografies de les seves sèries, perquè moltes de les que us hem seleccionat, bé podrien ser l'inici o el final de fantàstiques històries.

Quin tipus de fotografia fa?
 Mostres els estats d'ànim, la metafísica i els símbols universals.

 També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu. L'amor.
  La igualtat amb els animals. 







































Chema Madoz

 Fotografia: Chema Madoz

    1.
Cerca informació sobre el fotògraf Chema Madoz, la penges al teu blog.
 Es un fotògraf espanyol al que l'any 2000 li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i el conjunt de la seva obra, a més de ser respectada per la crítica, està aconseguint unes cotes de popularitat impensables per a altres artistes contemporanis.

-Quin tipus de fotografia fa?

Fa el blanc i negre, la seva obra recull imatges extretes d'hàbils jocs d'imaginació, en els quals perspectives i textures teixeixen les seves imatges.
 
-També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

El camí del temps.



 La alegria de la nit, el ball i la música. 




La infància. 




 (No me deixa posar més fotos)






















viernes, 12 de febrero de 2016





  Cerca informació sobre la part legal de les parelles homosexuals. En quins llocs és permès que es casin?
Canada, Estats Units, Mèxic, Holanda, Bèlgica, Noruega, Espanya, Suècia, Islàndia, Dinamarca, Portugal, França, Regnen Unit, Luxemburg, Eslovènia, Finlàndia, Irlanda, Argentina, Uruguai, Brasil, Sud-africa i Nova Zelanda. 

En quin lloc els és permès adoptar fills?
 Europa, a Amèrica, Argentina, Suècia i els Països Baixos.  

Creus que ja està acceptat aquest tema o la societat el rebutja?




Jo crec que si està acceptat aquest tema, encara que sempre hi ha persones persones que el rebutja. 

I tu? Ho tens acceptat? Per què?
Jo si u tenc acceptat, trob que ells tenen els mateixos drets que els que no u son. Opín que necessiten la mateixa llibertat que els altres, que deixin adoptar a nins, que es pugin casar, etc.

lunes, 8 de febrero de 2016

   1. Comenta aquest poema del poeta Joan Vinyoli. Què explica?
Que estava enamorat de la seva parella, i lentament les coses han anat canviat i ja no la te devora.  
                      
  El poeta adolescent


El poeta adolescent by Joan Vinyoli
El poeta adolescent, a photo by Joan Vinyoli on Flickr.
[…]Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d’inaccessibles astres,
així m’arrenca com el torb insomne
l’amor i em lliura totalment a un altre.