1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.

La relació que te, es que els infants que neixen al carrer perquè no tenen doblers, fan pena veure-los com viuen, sense tenir roba, aliments ni una casa on poder viure inclús uns estudis.   

   2. Explica en una paraula el tema del poema.
Pobresa 

  
   3. Explica el significat de cada estrofa.

FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Son realitat que aveades hi ha per el carrer i no mos fixam i son unes de les pitjors coses que ens poden passar a n' aquest mon i a més si son infants que no tenen cap culpa del que lis a passat.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Es una estranya  sensació que ens fa sentir malament, però que gracies a Deu, no o passam malament

 Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent, en un món que dorm panxa plena i   
amb els ulls tancats al patiment aliè. 

Infants sense alimentació, sense poder viure be, sense uns estudis, una casa, etc, però ells no tenen gens ni mica del que li hagi tocat en aquesta vida, perquè ells son innocents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència. 
 Persones que cerquen on poder sobreviure, perquè  la vida es molt injusta i amb molt de perill. 

    4. Resumeix en tres línies el contingut del poema. 

  Son infants els quals estan en la pobresa i u passen molt malament en mentres que a nosaltres, quan els veim en donen pena i no valoram el que tenim i no ens fixam de lo injusta, dolenta i perillosa que pot arribar a ser la vida.

  5. Què en penses del conflice a Síria? Cerca'n informació.
Crec que no tendrien que haver conflictes, u trob una gran beneitura, i més el tema del perquè u fan, a més ells no s' adonen de tot el mal que estan fent i estan perjudicant molts als infants, lo qual ells no tenen culpa del que passa. 
  
       CONFLICTE DE SÍRIA
  Ja fa gairebé quatre anys que Síria pateix els efectes d'una guerra que ha generat una tragèdia humanitària no vista al món des del final de la Segona Guerra Mundial. Més de dues-centes mil persones han mort com a conseqüència directa del conflicte, i nou milions i mig de ciutadans s'han vist obligats a abandonar la seva llar pels combats. El que va començar com un aixecament ciutadà demanant al règim de Bashar el Asad reformes polítiques i més participació dels siris a la vida pública ha degenerat en un llarg conflicte civil, sense esperances de solució, amb unes implicacions internacionals importants i que transformarà radicalment i per a sempre la conflictiva regió del Pròxim Orient. Ricard García Vilanova, fotògraf freelance i el periodista que ha passat més temps a Síria, i Marc Marginedas, enviat especial d'El Periódico de Catalunya, que va fer nombrosos viatges al país àrab entre el 2012 i el 2014, miren d'acostar-nos a la realitat d'una guerra que cal no deixar caure en l'oblit. 

   1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
  
NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT: Es refereix que moltes vegades els millors regals son les expressions en paraules i no regalant cap objecte. 
  
   2. Explica en una paraula el tema del poema.
Sorprendent.  

    3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 

NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT
Ningú no m'havia explicat 
que el millor regal podien
ser les paraules que algú
et pot dedicar i el conhort
que et poden arribar a
donar.

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa
i de manera elegant.
Paraules seductores
que escriuen històries
amb la veritat, t'allunyen
de la foscor, també de
l'adversitat i sempre et
fan anar cap endavant.

Ningú no m'ho havia contat...
O potser no ho havia copsat.
Antònia Lladonet

Ningú no m'havia explicat  7
que el millor regal podien 7
ser les paraules que algú 7
et pot dedicar i el conhort 8-1=7
que et poden arribar a 7
donar. 1

    

             - Son hexasíl·lab (primera estrofa), enneasíl·lab (segona estrofa), bisíl·lab (tercera estrofa)     

    1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.
L'atardo es una època on hi ha moltes precipitacions i baixen les temperatures per tot i les fulles dels arbres es canvien de color i caven, també en aquesta època es solen torrar castanyes al foc o a la xemeneia. Una de les coses que te l'atardo, es que el dies tornen més curts i les nits més llargues.
   
 
  
                                        La tardor m'arriba de puntetes,

sense fer soroll, ben quietament

acollint encara móres i oronetes

i mantenint el rostre resplendent.

No marxa pas de sobte

aquella claror d'estiu,

ni l'aire ros i càlid,

tampoc les llargues hores.

No fugen entusiasmes,

només impercentiblement

ens apropa els capvespres

difuminant colors plàcidament

i omplint-me els ulls de violetes. 

 

   2.Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient. 

Tracte de l'atardo, però a la mateixa vegada també xerra de l'amor.

  

                                                            

 

   1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

Es un ocell que esta tancat dins una gàbia, però el seu amo sempre el molt ben cuidat, amb la seva aigua, el seu menjar, etc, i un dia el seu propietari decideix donar-li llibertat, però l'ocell se n'adona del perill que hi pot haver en el carrer i prefereix quedar-se dins la gàbia, ja que esta ben cuidat amb el seus aliments i les seves coses.                

     

   2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 

El protagonista principal es un ocell, que se n'adona que al seu voltant hi ha molt de perill.

                  

   3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 

Jo crec que un ocell engabiat no simbolitza la lliberta, perquè no tenen la possibilitat ni la oportunitat de poder ser lliure.

     
   4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.  

* És normal que l'ocell no vulgui la llibertat?
Si, es normal que l'ocell no vulgui la llibertat, perquè així com esta ara, el tenen molt ben cuidat. 

 * Hauria estat millor no tancar-lo mai? 
Lo millor que es pot fer es no tancar a un ocell o qualcun altre animal, perquè ells necessiten llibertat igual que nosaltres, però en aquest cas el propietari de l'ocell fa ve de cuidar-lo i tenir-lo ben protegit, perquè si no fos així ell ja hauria mort en el carrer.

 * Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.  
Crec que si, perquè darrerament, hi ha moltes guerres i molta gent dolenta que només vol fer mal a les altres persones i al mon.  
 

El viatge a Ítaca

 1. Heu vist que el nostre blog comença amb uns versos d'aquest poema que fou traduït i musicat pel compositor Lluis Llach. Descriu una bona filosofia de viure i m'agradaria que vosaltres descobríssiu quina és. Simplement doncs, copia el poema al teu blog, acompanya'l d'una imatge adient, explica el que ens conta i penja a la mateixa entrada la cançó. 

El viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences. 

Lluis Llach

1)El que diu el poema es com un poc de representació, representant el trajecte del viatge, perquè per aconseguir un somni sempre tendrem un trajecte per fer i recórrer. 

Qui soc?

  1. Ara te toca fer una entrada més personal que ens ajudi a conèixer-te millor. Fes un escrit on expliques com és el teu caràcter, o com creus que és, el que t'agrada fer habitualment, quines són les persones que més t'estimes, les coses que t'apassionen, que et preocupen, sense les que podries viure, les teves il·lusions, etc. Ens interessa molt el que ens contis. 

  Me represent amb un caràcter bastant bo, encare que quan me fan enfadar o rabiar, tenc molta mala llet. Som una nina comprensiva, alegre, simpàtica, ajudant i sempre ric, un dels meus problemes es que som bastant caparruda. 
  El que normalment faig es estudiar, perquè encara que no u paregui, vull treure-me la carrera de magisteri, també vaig a classes de ball, surt amb les amigues i em vaig de festa. Una de les coses que més me apassionen es el ball, l'any passat per exemple, vaig anar a un programa a ib3 i vaig ser una de les concursants, i aquest any e passat un càsting, gracies al meu esforç, estic dins un equip de competició. 
 Apart, una de les meves il·lusions es poder arribar molt enfora amb el tema del ball i poder-me treure la carrera del que jo vull, i crec que el podré complir per el gran suport i ànims que em donen les persones que més estim, els meus familiars i amics, que sense ells jo no podria viure.