Més poemes...

Més poemes...

                                 

     
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.

AMOR NO CORRESPOST

Un amor no correspondido,
Es dormir las tristezas para no escucharlas
quitarle la ilusión al pensamiento que te evoca,
enredarse en el aire y el cielo
como ahogándole las ganas

es como mutilar una escultura, algo le falta

un amor no correspondido
un par de lagrimas sin secar

Piel sin piel
de un beso a beso que no hicimos
de un despertar que solo uno
disfruto
ese vivir cadaver del destino
que en la mortaja del amor se presentó

Un amor no correspondido es como una noche sin etrellas.
es como un mar sin sus holas, es como la arena sin sus huellas.

Un amor no correspondido es vivir en soledad en una eterna noche congelada.

un amor no correspondido,
es sentir esa tristeza que me empaña
es perder esa ilusión que ahora es lejana
es morir mientras alguien no te ama...

un amor no correspondido
como mar sin agua,
dias de azotes de invierno
soledad de noches que pasan...

TRISTESA

 Mis ojos no lloran
y no quiero los besos de nadie;
mi mirada serena se pierde
en el fondo callado del parque.

¿Para qué he de soñar en amores
si está oscura y lluviosa la tarde
y no vienen suspiros ni aromas
en las rondas tranquilas del aire?

Han sonado las horas dormidas;
está solo el inmenso paisaje;
ya se han ido los lentos rebaños;
flota el humo en los pobres hogares.

Al cerrar mi ventana a la sombra,
una estrena brilló en los cristales;
estoy triste, mis ojos no lloran,
¡ya no quiero los besos de nadie!

Soñaré con mi infancia: es la hora
de los niños dormidos; mi madre
me mecía en su tibio regazo,
al amor de sus ojos radiantes;

y al vibrar la amorosa campana
de la ermita perdida en el valle,
se entreabrían mis ojos rendidos
al misterio sin luz de la tarde...

Es la esquila; ha sonado. La esquila
ha sonado en la paz de los aires;
sus cadencias dan llanto a estos ojos
que no quieren los besos de nadie.

¡Que mis lágrimas corran! Ya hay flores,
ya hay fragancias y cantos; si alguien
ha soñado en mis besos, que venga
de su plácido ensueño a besarme.

Y mis lágrimas corren... No vienen...
¿Quién irá por el triste paisaje?
Sólo suena en el largo silencio
la campana que tocan los ángeles. 

SOLITUT

 M'escapo d'un ambient tens que em rodeja l'ànima,
per endinsar-me i perdre'm a la solitud del meu entendre;
me'n vaig sol amb el vent sense dir-li res a la princesa,
per relaxar-me de l'angoixa i respirar de l'aire pur.
Només espero tornar després d'una tempesta,
quan la calma sigui plena i l'orgull torni a ser el meu.
Veig com es perd el tracte;
ni la veu t'escolta,
ni la gent et mira quan et parlo de promeses,
i t'ensenyo el meu amor dins d'un tresor ple de poemes.
Em queda el silenci per quedar-me a pensar en mi,
i escriure per qui la vulgui, la solitud.

 

PAU 

 Yo no quiero un cuchillo en manos de la patria.
Ni un cuchillo ni un rifle para nadie:
la tierra es para todos,
como el aire.

Me gustaría tener manos enormes,
violentas y salvajes,
para arrancar fronteras una a una
y dejar de frontera solo el aire.

Que nadie tenga tierra
como tiene traje:
que todos tengan tierra
como tienen el aire.

Cogería las guerras de la punta
y no dejaría una en el paisaje
y abriría la tierra para todos
como si fuera el aire...

Que el aire no es de nadie, nadie, nadie...
Y todos tienen su parcela de aire.

 

ALEGRIA

LA sombra que indagué ya no me pertenece.
Yo tengo la alegría duradera del mástil,
la herencia de los bosques, el viento del camino
y un día decidido bajo la luz terrestre.

No escribo para que otros libros me aprisionen
ni para encarnizados aprendices de lirio,
sino para sencillos habitantes que piden
agua y luna, elementos del orden inmutable,
escuelas, pan y vino, guitarras y herramientas.

Escribo para el pueblo, aunque no pueda
leer mi poesía con sus ojos rurales.
Vendrá el instante en que una línea, el aire
que removió mi vida, llegará a sus orejas,
y entonces el labriego levantará los ojos,
el minero sonreirá rompiendo piedras,
el palanquero se limpiará la frente,
el pescador verá mejor el brillo
de un pez que palpitando le quemará las manos,
el mecánico, limpio, recién lavado, lleno
de aroma de jabón mirará mis poemas,
y ellos dirán tal vez: "Fue un camarada".

Eso es bastante, ésa es la corona que quiero.

Quiero que a la salida de fábricas y minas
esté mi poesía adherida a la tierra,
al aire, a la victoria del hombre maltratado.
Quiero que un joven halle en la dureza
que construí, con lentitud y con metales,
como una caja, abriéndola, cara a cara, la vida,
y hundiendo el alma toque las ráfagas que hicieron
mi alegría, en la altura tempestuosa.

     1. Cerca informació normativa sobre l'apòstrof, la contracció i el guionet en català. Posa'n exemples de cada un i de la problemàtica que presenten a l'hora d'escriure'ls.

 

LA CONTRACCIÓ

La contracció és el procés provocat per l'encontre de dues formes, de les quals una acaba en vocal i l'altra comença també en vocal o en hac, que consisteix a simplificar en una de sola aquestes dues vocals (o vocal i hac).

Les preposicions de, a, per es contrauen davant l'article masculí singular o plural (el, els), i la partícula ca, davant l'article personal. Així en resulten les següents formes: del / dels; al / als; pel / pels; cal / can.

de+el: del pare per+el: pel camí

de+els: dels nois per+els: pels camps

a+el: al poble ca+el: cal metge

a+els: als avis ca+en: can Genís

Cal fer, però, dues precisions: 

• Si el mot comença en vocal, aleshores no es farà contracció, sinó que s'apostrofa.

Així, "del noi", però "de l'avi"; "can Pep" o "cal Pep", però "ca l'Eduard" o "ca n'Eduard".

• Si es tracta de la preposició composta per a, sols es contrau la "a". Aleshores, en resulten les formes per al,  per als.

Així, es diu: Aquest espectacle està muntat pels nens ("són els nens els qui el munten"), a diferència de quan es vol dir Aquest espectacle està muntat per als nens ("està destinat als nens").

EL GUIONET

El guionet és un signe gràfic que consisteix en un guió curt (-), com el que s’empra per a separar els elements de certs compostos o es posa al final d’una ratlla quan cal trencar un mot que no hi cap complet

 

Quines paraules s’escriuen amb guionet?

• Les paraules compostes el primer element de les quals acaba en vocal i el segon element de les quals comença en r, s i x.

És un somiatruites i un poca-solta;l’altre dia de poc que no cau per un penya-segat

• Les paraules compostes quan l’ortografia podria tenir lectures errònies.

L’APÒSTROF

 

L'apòstrof reflecteix en l'escriptura l'elisió d'un so en la llengua parlada. Norma general Article masculí s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): l'home, l'ingrat, l'arc. no s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc. femení s'apostrofa davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única (però: la unilateralitat, la innecessària). no s'apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra). davant de i i u consonants, és a dir, davant de diftong creixent: la hiena, el iogurt. davant del prefix negatiu a: la anormalitat. Preposició de s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba, d'altres, d'universitat. no s'apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iod. davant del prefix negatiu a: de asimètric. Pronom s'apostrofa davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté. darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's, porta'ns. en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi. no s'apostrofa us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us. la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem. Observacions El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit. Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE. Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida. Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà. Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià. Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor. Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets. Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire. En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos). Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua). No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.

       1. Per ser un poc originals, ara podries fer una redacció de 15 línies on expliquis les teves vacances de Pasqua. Què és el que més t'ha agradat?


Aquest any les vacances de Pasqua han estat bastant més diferents i molt millor del que em pensava, creia que serien unes vacances com cada any, molt avorrides i amb la família anar de hotel o de viatge o a casa, ja que tant jo com les amigues aprofitam amb els pares i els nostres germans per viatjar i poder anar a visitar als nostres familiars de afora de Mallorca, però no, m'he sorprès molt, aquest dies han estat molts moguts, e tengut entreno el dematí fins al mig dia, e anat a patinar, e anat de compres per Palma, e sortit amb les amigues, etc. Però el que més m'ha agradat de tot això es que e tengut molts de dies per poder "descansar" i poder viure moltes experiències i moltes anècdotes amb les meves amigues i tots els meus familiars.

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog sobre Venècia.
      






  2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

   
   



 3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

 HISTÒRIA Venècia (en vènet Venezsia, en italià Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província homònima. La seva població és de 266.181 habitants (els anomenats venecians), en un municipi de 421 km² del qual depèn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors. Limita amb els municipis de Campagna Lupia, Cavallino-Treporti, Chioggia, Jesolo, Marcon, Martellago, Mira, Mogliano Veneto (TV), Musile di Piave, Quarto d'Altino, Scorzè i Spinea.
La ciutat sorgeix sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nord-oest del mar Adriàtic. Es troba situada a una latitud de 45° 26' nord i una longitud de 12° 19' est.
Patró de la ciutat: Sant Marc (25 d'abril). La festa del poble vènet se celebra però el dia 25 de Març, data de la fondació de la ciutat. Ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Venècia és famosa avui dia pels seus certàmens internacionals com la Mostra de Cinema i la Biennal, i també per la Regata Històrica, que té lloc el primer diumenge de setembre.
COSTUMS
Patrimonio
Mestre es la antesala de Venecia para quien viaje por ferrocarril o automóvil. Pero después de una travesía poco agradable,...
El Gran Canal

 Recórrer al gran canal és entrar al cor de Venècia.Recorregut pel Gran Canal de Venècia (I)Des del Pont dels Descalços a Rialto.Recorregut pel Gran Canal de Venècia (II)Des Rialto al canal de la Giudecca.Plaça de Sant Marc de VenèciaEl cor de la ciutat, d'uns 80 metres d'ample per 170 de llarg, encara que de forma una mica irregular, era l'horta del ...Basílica de Sant MarcSant Marc és la principal església de Venècia. És una obra mestra d'aire bizantí, que testifica les relacions artístiques ...el campanileAl costat de la basílica de Sant Marc de Venècia s'alça un magnífic campanar, de línies pures, amb pràcticament 100 ...Palau ducalHi va haver, des del segle IX, un centre rector de la vida política de la ciutat de Venècia.L'Acadèmia de VenèciaA la vora del Gran Canal, a prop de la seva trobada amb el de la Giudecca es troba un dels museus més importants de ...Esglésies de VenèciaA part dels temples dels que parlem en altres epígrafs, cal destacar que la ciutat té una gran profusió de ...la GiudeccaDes de l'entorn de Sant Marc de Venècia, s'albiren cap al sud dues illes, separades ambdues del centre històric pel ...Illa de Sant Giorgio MaggioreTambé es veu des de l'entorn de Sant Marc de Venècia, i s'accedeix a ella per un vaporetto, en poc temps.Illa de MuranoMitjançant el vaporetto, és possible accedir fàcilment a l'illa de Murano, famosa per la seva producció de vidre des del segle ...el LidoA l'est de Venècia, tancant la llacuna hi ha una barra sorrenca d'una desena de quilòmetres de llarg.Ciutat de góndoles ...Venècia està íntimament lligada a l'aigua. Va néixer com a punt en el qual els vènets es van refugiar per protegir-se d'incursions ...... I de màscaresLa festa més popular de Venècia és el Carnaval, ancorat en els costums locals des de l'Edat Mitjana. Emparats en les ...GASTRONOMIAVenècia té tants punts forts que poc se sent parlar de la seva gastronomia: tots coneixem els seus romàntics canals, la seva elegant carnaval o la famosa plaça de Sant Marc ... Però, què hi ha de la seva cuina? El menjar vèneta, particularment la veneciana, podria descriure amb tres paraules: variada, tradicional i deliciosa. La majoria dels plats es preparen amb peix, carn i verdures, però no cal oblidar que a Itàlia el plat base és la pasta.