1. Cerca informació normativa sobre l'apòstrof, la contracció i el guionet en català. Posa'n exemples de cada un i de la problemàtica que presenten a l'hora d'escriure'ls.

 

LA CONTRACCIÓ

La contracció és el procés provocat per l'encontre de dues formes, de les quals una acaba en vocal i l'altra comença també en vocal o en hac, que consisteix a simplificar en una de sola aquestes dues vocals (o vocal i hac).

Les preposicions de, a, per es contrauen davant l'article masculí singular o plural (el, els), i la partícula ca, davant l'article personal. Així en resulten les següents formes: del / dels; al / als; pel / pels; cal / can.

de+el: del pare per+el: pel camí

de+els: dels nois per+els: pels camps

a+el: al poble ca+el: cal metge

a+els: als avis ca+en: can Genís

Cal fer, però, dues precisions: 

• Si el mot comença en vocal, aleshores no es farà contracció, sinó que s'apostrofa.

Així, "del noi", però "de l'avi"; "can Pep" o "cal Pep", però "ca l'Eduard" o "ca n'Eduard".

• Si es tracta de la preposició composta per a, sols es contrau la "a". Aleshores, en resulten les formes per al,  per als.

Així, es diu: Aquest espectacle està muntat pels nens ("són els nens els qui el munten"), a diferència de quan es vol dir Aquest espectacle està muntat per als nens ("està destinat als nens").

EL GUIONET

El guionet és un signe gràfic que consisteix en un guió curt (-), com el que s’empra per a separar els elements de certs compostos o es posa al final d’una ratlla quan cal trencar un mot que no hi cap complet

 

Quines paraules s’escriuen amb guionet?

• Les paraules compostes el primer element de les quals acaba en vocal i el segon element de les quals comença en r, s i x.

És un somiatruites i un poca-solta;l’altre dia de poc que no cau per un penya-segat

• Les paraules compostes quan l’ortografia podria tenir lectures errònies.

L’APÒSTROF

 

L'apòstrof reflecteix en l'escriptura l'elisió d'un so en la llengua parlada. Norma general Article masculí s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): l'home, l'ingrat, l'arc. no s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc. femení s'apostrofa davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única (però: la unilateralitat, la innecessària). no s'apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra). davant de i i u consonants, és a dir, davant de diftong creixent: la hiena, el iogurt. davant del prefix negatiu a: la anormalitat. Preposició de s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba, d'altres, d'universitat. no s'apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iod. davant del prefix negatiu a: de asimètric. Pronom s'apostrofa davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté. darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's, porta'ns. en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi. no s'apostrofa us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us. la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem. Observacions El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit. Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE. Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida. Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà. Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià. Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor. Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets. Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire. En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos). Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua). No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.

       1. Per ser un poc originals, ara podries fer una redacció de 15 línies on expliquis les teves vacances de Pasqua. Què és el que més t'ha agradat?


Aquest any les vacances de Pasqua han estat bastant més diferents i molt millor del que em pensava, creia que serien unes vacances com cada any, molt avorrides i amb la família anar de hotel o de viatge o a casa, ja que tant jo com les amigues aprofitam amb els pares i els nostres germans per viatjar i poder anar a visitar als nostres familiars de afora de Mallorca, però no, m'he sorprès molt, aquest dies han estat molts moguts, e tengut entreno el dematí fins al mig dia, e anat a patinar, e anat de compres per Palma, e sortit amb les amigues, etc. Però el que més m'ha agradat de tot això es que e tengut molts de dies per poder "descansar" i poder viure moltes experiències i moltes anècdotes amb les meves amigues i tots els meus familiars.

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog sobre Venècia.
      






  2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

   
   



 3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

 HISTÒRIA Venècia (en vènet Venezsia, en italià Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província homònima. La seva població és de 266.181 habitants (els anomenats venecians), en un municipi de 421 km² del qual depèn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors. Limita amb els municipis de Campagna Lupia, Cavallino-Treporti, Chioggia, Jesolo, Marcon, Martellago, Mira, Mogliano Veneto (TV), Musile di Piave, Quarto d'Altino, Scorzè i Spinea.
La ciutat sorgeix sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nord-oest del mar Adriàtic. Es troba situada a una latitud de 45° 26' nord i una longitud de 12° 19' est.
Patró de la ciutat: Sant Marc (25 d'abril). La festa del poble vènet se celebra però el dia 25 de Març, data de la fondació de la ciutat. Ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Venècia és famosa avui dia pels seus certàmens internacionals com la Mostra de Cinema i la Biennal, i també per la Regata Històrica, que té lloc el primer diumenge de setembre.
COSTUMS
Patrimonio
Mestre es la antesala de Venecia para quien viaje por ferrocarril o automóvil. Pero después de una travesía poco agradable,...
El Gran Canal

 Recórrer al gran canal és entrar al cor de Venècia.Recorregut pel Gran Canal de Venècia (I)Des del Pont dels Descalços a Rialto.Recorregut pel Gran Canal de Venècia (II)Des Rialto al canal de la Giudecca.Plaça de Sant Marc de VenèciaEl cor de la ciutat, d'uns 80 metres d'ample per 170 de llarg, encara que de forma una mica irregular, era l'horta del ...Basílica de Sant MarcSant Marc és la principal església de Venècia. És una obra mestra d'aire bizantí, que testifica les relacions artístiques ...el campanileAl costat de la basílica de Sant Marc de Venècia s'alça un magnífic campanar, de línies pures, amb pràcticament 100 ...Palau ducalHi va haver, des del segle IX, un centre rector de la vida política de la ciutat de Venècia.L'Acadèmia de VenèciaA la vora del Gran Canal, a prop de la seva trobada amb el de la Giudecca es troba un dels museus més importants de ...Esglésies de VenèciaA part dels temples dels que parlem en altres epígrafs, cal destacar que la ciutat té una gran profusió de ...la GiudeccaDes de l'entorn de Sant Marc de Venècia, s'albiren cap al sud dues illes, separades ambdues del centre històric pel ...Illa de Sant Giorgio MaggioreTambé es veu des de l'entorn de Sant Marc de Venècia, i s'accedeix a ella per un vaporetto, en poc temps.Illa de MuranoMitjançant el vaporetto, és possible accedir fàcilment a l'illa de Murano, famosa per la seva producció de vidre des del segle ...el LidoA l'est de Venècia, tancant la llacuna hi ha una barra sorrenca d'una desena de quilòmetres de llarg.Ciutat de góndoles ...Venècia està íntimament lligada a l'aigua. Va néixer com a punt en el qual els vènets es van refugiar per protegir-se d'incursions ...... I de màscaresLa festa més popular de Venècia és el Carnaval, ancorat en els costums locals des de l'Edat Mitjana. Emparats en les ...GASTRONOMIAVenècia té tants punts forts que poc se sent parlar de la seva gastronomia: tots coneixem els seus romàntics canals, la seva elegant carnaval o la famosa plaça de Sant Marc ... Però, què hi ha de la seva cuina? El menjar vèneta, particularment la veneciana, podria descriure amb tres paraules: variada, tradicional i deliciosa. La majoria dels plats es preparen amb peix, carn i verdures, però no cal oblidar que a Itàlia el plat base és la pasta.

Poesia i crisi

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? Xerren de la crisis, de que hi ha moltes vegades que em de fer d'escoltar-mos.  En quina persona estan escrits? Està escrit en primera persona. Tracten un tema d'actualitat? Sí.

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.
·Demos la cara a esas cosas que nos hacen hundirnos.
 
·Tenemos que confiar más en nosotros mismos y aprender de nuestros errores.
 
·Gritar nuestros miedos.
 
·Que si no me quedan a esos amigos, yo ya me los buscaré.
 
·Escapar de nuestros miedos no sirve de nada, mejor ir a la cara.





3. Són positius o negatius? Per què?
Positius, perquè trob que te tota la raó, hem de lluitar per als problemes i no deixar-los anar, ser forts i lluitar per fer el que de veritat volem.

                 1. Explica el que tens pensat fer aquesta setmana santa. Segueixes alguna tradició?
El que tenc pensat fet es sortir de festa, ja que podem aprofitar aquests dies que tenim vacances, dormir molt, quedar amb els amics i anar fer dinars i panades amb la família, anar a la berena i sobretot, anar a entreno. 

Observa atentamente la siguiente imagen

    1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
 
flor-> bella, viva  / campo-> verdoso, ambiental
 
    2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

El cielo está nublado.

Las zapatillas de mi padre se están rompiendo.

El girasol tiene los pétalos amarillos.

Los arbustos tienen un color muy sorprendente.

Hay gusanos en la hoja verde del girasol.

  3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas. 
   
A mi me pasa algo parecido cuando me habla la persona que me gusta, siento que desde el corazón hasta la garganta me sube algo, no se como explicarlo, pero ahí esta, algo que no me deja hablar ni respirar bien, como un nudo en la garganta.

         1. Cerca una imatge de l'obra de Goya La família de Carles IV i respon les preguntes:

                       








 -Qui són els dos personatges centrals? 
     Carles IV amb la reina Maria Lluïsa  
  
 -Què destaca Goya de la indumentària de les dones?
  
 -I de la indumentària dels homes?     

 -On és el pintor?Es a la part esquerra, de blau

         Està il·luminat? Sí, encara que també te un poc de obscuritat